Eivissa deu esser l’illa més insostenible del món, probablement gràcies a què hom sol votar més a la dreta que les altres. Els intents de regularització urbanística, que sempre arriben tard i malament a les altres illes, per a Eivissa encara cal fer-ho tot més light, no fos cosa s’entelàs el prestigi de la marca ‘Ibiza’, que tants doblers dona a alguns, mentre els que no han pogut acumular cases, ni que siguin il·legals, han d’abandonar l’illa perquè no poden pagar un lloguer.

Idò no els basta, també volen arrasar es Vedrà. La darrera ocurrència ha estat demanar protecció (BIC) per a la il·legalitat de dur-hi cabres per rosegar el que queda de la vegetació que, essent un illot de característiques úniques, n’és un autèntic santuari, fins i tot amb endemismes exclusius, a més d’un museu i laboratori de com seria una illa sense presència humana. Tot plegat una autèntica joia de valor incommensurable que qualsevol civilització estaria orgullosa de protegir. Per això precisament es va declarar Reserva Natural.

S’ha parlat d’un nombre “sostenible” de cabres per hectàrea, però això seria amb un pastor que no li’n fugís cap. A lloure són invasores, crien com a conills i arrasen amb tot. A la serra Mallorquina també, la diferència més important és que descabrar la Serra seria d’una complexitat enorme, mentre descabrar es Vedrà seria el més senzill del món, si no fos pels propietaris feudals què reclamen suposats privilegis tradicionalistes, no sabem si també de les JONS. De tradicions horribles la història en va plena. Destruir el paisatge d’Eivissa ja és tradició també. Seria bona que després vinguessin els ‘amics de la destrucció del paisatge’ i demanassin que això també es declaràs com a Bé d’Interès Cultural.

L’any 1992, un any després de la llei de les ANEI (Àrea Natural de Especial Interès), els vedraners varen reintroduir 12 cabres a es Vedrà. Cinc anys després les cabres ja eren una cinquantena i agents de medi ambient, biòlegs i ecologistes ja donaren la veu d’alarma i s’instà a treure les cabres que havien introduït, però si les havien introduït era per emprenyar amb premeditació i ganes, no per col·laborar amb la Natura. El 2002 es declarà el parc natural de Cala d’Hort i amb ell es Vedrà com a Reserva Natural, a partir d’aquí ja no quedava cap excusa per a què al Vedrà hi quedassin cabres, però... allí és Eivissa.

A principis de l’anterior legislatura vàrem viure una campanya molt ofensiva que m’haureu de disculpar si no sé explicar, de tan enrevessat que és. El govern va decidir per fi eliminar les cabres des Vedrà, atès que ja feia colló de tants avisos i pròrrogues. Que poguem recordar va esser l’acció directa més valenta i útil duta d’ofici per part de l’Administració. Normalment són els ecologistes que fan potadetes mentre els polítics són els que fan el colló: aeroport, creuers, lloguer d’estraperlo... o als anys bons ‘Salvem ses Salines’. En aquest cas es varen invertir els papers, amb la passivitat dels grups ecologistes, que tampoc no sé explicar.

En principi l’operació s’havia muntat de manera tan discreta que ni el conseller insular de Medi Ambient, Miquel Vericad, en sabia la data, però si que ho va saber la conxorxa que s’havia muntat en contra: PP, vedranaires, neohippies, animalistes, llunàtics, i després jutges, que pel que hem vist, també han de d’aficar la banya amb els drets de les cabres. Tot plegat ho feu fracassar amb plets, denúncies, amenaces, manifestacions, i sobretot batalles ferotges i insults per internet, comparat amb els quals Valtònyc seria un escolanet. Entre una cosa i l’altra la descabrada no es va poder consumar i quedaren tres exemplars, que el 2018 ja eren setze.

Per acabar-ho d’embullar, a la conxorxa aquella també hi havia un subconjunt d’amics de les cabres que aleshores formaven part del merder de Podemos sensu lato, d’on també en formava part l’esmentat conseller eivissenc, que estava a favor de descabrar, i per això va rebre amenaces de mort per part dels més animals dels animalistes, no sé de quina secta. Miquel Vericad es va convertir en l’ase dels cops mentre resultava que aquest senyor no tenia responsabilitat en la descabrada, perquè tractant-se d’una reserva Natural les competències no són eivissenques sinó del Govern Balear. Si hagués estat competència dels vedranosos ja ho haurien urbanitzat.

La part més polèmica fou que les cabres s’eliminaven a trets, com es fa cada dia, però de manera absolutament inútil a Mallorca, a part de l’amenaça constant contra els excursionistes. Per si algú no ho sabia, o no ha vist la foto de capçalera, es Vedrà és en gran part paret d’escalada clàssica, aleshores ara mateix, fora d’elucubracions hippioses, no hi ha alternatives efectives, ja que del que es tracta és que no en quedi ni una, de cabra.

El problema nuclear de les cabres orades és que sobren totes, i amb el tipus de vida tradicional actual a Eivissa, ja no es poden dur ni a ca ses monges ni enlloc, i si les hi poguessin dur, els corsaris des Vedrà encara les tornarien a cativar per degradar l’illot aquest, tan famós altra temps per fer miracles magnètics.

Ja ho deia Uc: Eivissa ja no és Eivissa.