«Escolta... la mar ens parla d'oratges
Pels clars matins i de naufragis...
La mar que plora i canta per mi»
Jean Venturini

La paraula poètica és, entre moltes altres coses, un pont que uneix diversitats. Una manera d'acostar-se a l'alteritat a través de l'evocació i el mot viscut. De fet, quan la poesia mateixa esdevé compromís ètic, la paraula es transforma en un crit sense treva envers el millor i pitjor que pot tenir l'ànima humana. Un pont que lluita per la seva fràgil dignitat.

En aquest sentit, el poeta eivissenc Jean Serra acaba de publicar 'Ponts. Versions poètiques' amb la Nova Editorial Moll. Es tracta d'un recull d'onze poetes nord-africans que pretén apropar-nos a la realitat de l'altra riba de la Mediterrània, sempre des del compromís amb la poesia més rebel. A l'obra s'hi poden sentir les veus algerianes anticolonialistes, les tradicions de la Cabília, la lluita berber i amaziga, així com les evocacions més poètiques d'arreu del Magreb.

El llibre, presentat aquest divendres a l'Institut d'Estudis Eivissencs, és tot un luxe per al lector. Les traduccions de Serra són d'una gran qualitat i fan ressonar els versos en un català acurat. Entre els poetes que conformen aquest imprescindible volum s'hi troben: Jean Amrouche, Malek Ouary, Hawad, Mokhtar El Amraoui o Salem Zenia. Veus diverses però compromeses amb la realitat dels seus pobles i llengües.

Amb tot i per predilecció personal, destacaria la poeta Albertine Sarrazin i el poeta Jean Sénac. Sarrazin, que moriria als 29 anys després d'una vida curta però intensa, és una veu poètica molt trencadora que no deixa indiferent. Basta deixar-se seduir per poemes com 'El Sol voldria sang...' o 'La merla'. Per part seva, Sénac és, com diu Serra, «un poeta maleït o un poeta màrtir» que fou brutalment assassinat en 1973. Entre els poemes traduïts hi figuren joies com 'El verb descarnat' o 'Epifania'.

Així doncs, ens trobem davant un llibre poètic necessari i valent, que apel·la a la germanor dels pobles mediterranis i que hauria de figurar a les prestatgeries de qualsevol amant del gènere poètic dels pobles de l’altra riba del mar. Per cloure, només una reflexió del poeta marroquí Abdellatif Laâbi també present al volum: «La poesia és tot el que li resta a l'home per proclamar la seva dignitat, no pas per naufragar dins la massa, perquè el seu alè queda imprès per sempre i confirmat dins el crit».