S’acosta el 8 de març i ja comencen les activitats per celebrar el dia de les Dones, treballadores i mestresses de casa, i tota la resta, dia mundial de les Dones, segons les Nacions Unides. A Madrid, el dissabte 8 de febrer començaren una cadena humana, encerclant edificis emblemàtics, unes cinc mil dones. Ho repetiran diverses vegades fins al 8 de març. També el dissabte 8 de febrer hi hagué dues víctimes més de la violència masclista, ja són 10 en un mes i mig de l’any 2020. Mil quaranta-una des de l’inici del comptador oficial, l’any 2003. No les oblidem, no ens acostumem.
El 8 de març enguany és diumenge. Els altres dos anys anteriors el Moviment Feminista havia convocat vaga de dones. Vaga de consum, vaga de cures, vaga laboral. Enguany no hi ha convocatòria de vaga laboral, sí de consum i de cures... Diumenge 8 de març els grans magatzems que obrin haurien d’estar buits, de consumidores i de dependentes. També les dones que cuiden malalts, infants, haurien d’aturar-se, mans plegades, i els companys, reconèixer-les aquest gest i posar-se endavant de les tasques quotidianes. Haurien de... Perífrasi condicional que depèn de moltes circumstàncies, però sobretot de molta voluntat de canviar les coses.
El diumenge 8 de març hi haurà activitats convocades pel Moviment Feminista de Mallorca, i també a Menorca, Formentera, Eivissa. A molts pobles han crescut les organitzacions de dones, amb gent jove i no tant, que se senten feministes, que volen reivindicar el seu paper, des de les festes populars fins a qualsevol activitat pública.
Estarem atentes a les convocatòries, és un dia de reivindicació i d’alegria. De sororitat amb les dones d’arreu del món, del nord i del sud, del llevant i del ponent. Dones africanes que lluiten per canviar les tradicions que les mutila, dones asiàtiques que volen acabar amb l’explotació sexual , Dones americanes, del nord i del sud, sobretot del sud que són pioneres en el moviment contra les violències masclistes, que han sortit amb valentia als carrers reclamant la fi dels feminicidis, des de Mèxic fins a Argentina.
Reivindicació de la igualtat com a persones, amb tota la diversitat i pluralitat que ens enriqueix com a societat. Alegria per les lluites aconseguides, pels avenços que fan canviar la nostra realitat. No ho dubteu, la lluita feminista ha modificat actituds, ha canviat mentalitats, ha fet avançar la nostra societat cap a un model més just i solidari.
No creiem que aquests avenços siguin definitius, el patriarcat continua assassinant dones i infants. Continua obligant a matrimonis forçosos, en nom de les tradicions més obsoletes. Continua mutilant nines, continua cremant amb àcid les cares de dones valentes, continua pensant que l’home és superior i les dones han nascut per servir-lo.
Però hem de recordar que la lluita feminista ha crescut i no s’aturarà. De cada dia més al·lotes reivindiquen amb força que volen sortir amb tranquil·litat els vespres, i tornar a casa sense por a agressions o violacions. Més dones madures s’atreveixen a plantar cara als agressors, siguin els seus caps de la feina, siguin els veïnats, els marits, siguin qui siguin. Més dones de totes les edats escolten experiències d’altres, es fan fortes i s’atreveixen a canviar les relacions amb els companys, amb els marits, o amb els pares, germans... Volen ser elles mateixes, reconegudes, lliures.
És cert que hi ha moltes maneres d’entendre el feminisme, com ha de ser. Però és cert també que si volem transformar aquesta realitat, aquesta societat capitalista que ens agredeix, ens fa consumidores, ens fa creure que la felicitat consisteix a tenir més doblers, més capacitat de posseir, que per avançar hem de trepitjar els altres... si volem transformar aquest món, no ho podrem fer sense lluitar amb la meitat de la població, les dones.
S’acosta el 8 de març, atentes a les convocatòries feministes.
