Amics desconeguts

Compartien records de joventut; festes, excessos amb l'alcohol, rialles i moments viscuts amb la intensitat pròpia dels vint anys. Confidències compartides, complicitats i ficades de pota pròpies del moment. Quan tot semblava al seu abast i el futur es presentava com un ventall ample el qual oferia infinitat d'opcions per a triar. Llavors, com era possible? Si havien parlat almenys mil vegades al llarg de les seves vides sobre la importància de l'amistat? Possiblement aquest era un altre interrogant que, gradualment, havia esdevingut un tabú. Feia ja uns quants anys que no parlaven del que significava realment ser un bon amic o amiga d'algú.

La sensació de compartir taula amb un gairebé desconegut era clara per ambdós si bé, això, òbviament, tampoc no ho havien parlat. Però, quan es coneix molt una persona, malgrat que la distància s'imposi, hom es pot fer una idea de quines són les seves percepcions. I això, que és maco i enriquidor quan les relacions funcionen, pot ser un maldecap quan es deterioren. La vida els portaria altres amics, sens dubte. Gent nova que a més de la colla que seguien compartint, s'aniria sumant a les seves vides. Però les futures amistats, sigui pel pas del temps, o per les respectives evolucions, no aportarien ja aquella barreja d'innocència, fidelitat incondicional i frescor de quan van coincidir tots ells a l'institut i van fer-se amics. Entre altres coses perquè ells dos, tampoc avui, ja no les tenien.