Hem començat l’any 2020 molt malament. La nit de Nadal una violació múltiple aquí, d’una nina menor, a Ciutat, al barri d’Es Camp Redó. El mes de gener començà el dia dels Reis, amb l’assassinat d’una dona de 28 anys i la seva filla de 3, a Esplugues del Llobregat. El 13, dilluns, un home mata a la seva parella, a Puertollano i després se suïcida.
No es publiquen els noms de les víctimes, als mitjans de comunicació. Només l’edat, i generalment l’origen, si és espanyola o estrangera que vivia i treballava aquí.
Hem començat molt malament l’any, el malson de la violència masclista és ben present. Tenim nou govern de l’Estat espanyol amb Ministra d’Igualtat, és cert. Nou govern de coalició que ha de saber invertir recursos en la prevenció, de les violències masclistes, en l’atenció a les dones víctimes, en l’eradicació del patriarcat a tots els àmbits amb molta formació en perspectiva de gènere dirigida a aquells professionals que són actors en aquest problema social, el món de la justícia que ha de jutjar i protegir, el món dels cossos policials que han d’atendre les denúncies amb respecte. El món educatiu que ha de treballar de manera comunitària la coeducació. El món sanitari que ha de detectar i atendre les víctimes, infants, dones.
Els reptes són molts, no només del govern estatal. De la societat en el seu conjunt que ha de prendre consciència de la necessitat d’enfrontar el problema social que és la presència de les violències masclistes en les relacions humanes. Els mitjans de comunicació, per exemple, com pot fer campanyes de conscienciació dirigides no només als joves, que també, sinó als adults, als pares i mares, als veïns i veïnes que senten crits i renou i callen...
Hem de continuar mobilitzant-nos cada vegada que hi ha assassinats, agressions, violacions de dones pel simple fet de ser-ho. Hem de continuar denunciant les actituds masclistes que menyspreen els avenços en la igualtat que hem anat aconseguint. Hem de plantar cara amb valentia a posicions ideològiques que neguen la realitat del patriarcat i ho consideren un problema menor, intrafamiliar.
Hem de sortir al carrer les vegades que siguin necessàries, amb el Moviment Feminista de Mallorca que incansablement lluita per aconseguir la igualtat i eradicar les violències masclistes del patriarcat, com va fer ahir mateix a Palma.
No ens podem permetre el desencís, el desànim. No tenim dret a pensar que no «hi ha res a fer». No cal el cansament perquè «tanmateix...». La realitat que viuen tantes dones en silenci, patint i mostrant el patiment als seus fills i filles, ens colpeja i ens reclama mantenir el compromís per a transformar aquesta situació. No ho dubteu, hem de capgirar aquest món patriarcal.
Movilícense, sí, pero movilícense también por los menores tutelados que vienen sufriendo abusos por parte de sus ''educadores'' ENTRE ELLAS, MUJERES. Movilícense pq la autoridad competente NO haya parado todo esto si ya era sabido. Movilícese el Colectivo por los que han hecho dejación de sus labores, y déjense de majaderías.