Em comenta en Fernando Ramallo, professor de la Universitat de Vigo i coordinador del seguiment al Regne d'Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (altrament CELROM) els últims incidents entre l'Estat espanyol i el Consell d'Europa al voltant del compliment de la Carta. Faig una prèvia: Espanya ha signat la Carta, part del cabdal comunitari, i, per tant, la Carta és d'obligat compliment per part de tots els organismes de l'Estat espanyol. Per a tots els estats que accedeixen a la Unió Europea, així mateix, el compliment de la Carta constitueix un dels requisits d'entrada. Hom no es pot permetre no complir-la.

Si no ho tenc mal entès, des del moment que Espanya assumeix la CELROM, com a part de la legislació europea, aquesta legislació passa a ser part del cabdal constitucional espanyol. Dit d'una altra manera: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries té, al Regne d'Espanya, rang de legislació constitucional. És, per dir-ho clar i ras, com la Constitució espanyola, a l'hora d'haver-ne de vetllar el compliment.

Durant les últimes revisions de l'aplicació de la Carta per part de l'Estat espanyol, sistemàticament, hom ha detectat dèficits que han originat recomanacions (d'obligat compliment) per part del Consell d'Europa. Un d'aquests dèficits es refereix a la insuficient presència de les llengües oficials a diverses comunitats autònomes a l'Administració de Justícia, amb la consegüent lesió de drets lingüístics per als ciutadans que les parlen (i que, moltes vegades, són dissuadits, directament o indirectament, d'utilitzar-les davant els jutges espanyols). El Consell d'Europa recomana a l'Estat espanyol invertir en formació dels jutges per tal de garantir que els ciutadans que així ho triïn puguin ser atesos en gallec, en basc o en català als jutjats de Galícia, Euskadi i Navarra i el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears respectivament. Recordem que, legalment, d'acord amb la Carta, qui tria la llengua de relació amb l'administració és l'administrat (i no el servidor públic). Dit d'una altra manera: per complir la carta, els jutges s'haurien d'adaptar sistemàticament a la llengua oficial (català o espanyol, en el nostre cas) que esculli d'administrat, sense que això li pugui causar cap tipus de perjudici al ciutadà.

El Consell d'Europa també ha recomanat sistemàticament a l'Estat espanyol canviar alguns aspectes de la seua legislació interna que xoquen amb les disposicions de la Carta. Per exemple, s'hauria de canviar el marc legal que regula el Consell General del Poder Judicial, marc que permet, per exemple, que els jutges puguin exercir a les diferents comunitats autònomes sense haver-ne de conèixer les llengües oficials. Contravé la CELROM, evidentment, i, per tant, la Constitució espanyola, el fet que hi pugui haver jutges a Alacant, Girona, Alcoi, Palma o Eivissa que no siguin plenament competents en l'ús de la llengua catalana. Però, ai las!, tots sabem que n'hi ha. Al Consell d'Europa també ho saben, i, sistemàticament, recomanen a l'Estat espanyol que hi posi remei.

Durant el mes de desembre de l'any passat, oficials del Consell d'Europa varen estar parlant amb els diferents organismes implicats en el compliment de la Carta Europa de les Llengües. Hi vaig tenir un contacte directe, perquè vaig formar part del grup d'experts consultats pel Consell d'Europa sobre el compliment de la carta als respectius territoris. Catalans, valencians i balears ens vàrem reunir a València amb els representants del Consell d'Europa i els exposàrem la situació a cadascuna de les tres comunitats autònomes que compartim la nostra llengua. Tot seguit, els oficials europeus se n'anaven a Madrid, a contrastar les nostres informacions amb les del govern d'Espanya i d'altres òrgans de l'estat, a fi i efecte de fer-se una composició de lloc i poder realitzar el seu informe.

Segons m'han explicat, a Madrid varen poder parlar amb normalitat amb oficials dels diferents ministeris, però no varen aconseguir treure l'aigua clara del Consell General del Poder Judicial. A l'hora de realitzar la reunió, no hi va haver cap magistrat que es volgués reunir amb els representants del Consell d'Europa. Al final, enviaren a la reunió un parell de segones files sense "mando en tropa". Els d'Estrasburg es varen sentir, directament, insultats. I, ben lògicament, varen suspendre la reunió.

He tengut accés a l'esborrany de l'Informe del Consell d'Europa que es farà públic entre novembre i desembre d'enguany. Torna a remarcar que la Justícia espanyola no compleix amb la Carta Europea de les Llengües i, per tant, que no compleix amb el cabdal constitucional espanyol (amb la Constitució espanyola, per entendre'ns). I que, de manera repetida i òbvia, es resisteix al seu compliment. Qui pot confiar en el respecte als drets propis, si el Consell General del Poder Judicial es vanta de no complir la llei?