Darrer article d’aquest mes d’agost, calorós, nefast en les notícies. Agost de focs intencionats arreu del planeta. Amazònia crema, i també crema Àfrica... Cremen boscos per fer més desenvolupament descontrolat. És el capitalisme. La solidaritat amb els pobles indígenes ha recorregut el planeta, recordeu que pel 27 de setembre hi ha convocada una mobilització mundial. Hi hem de ser.

Agost nefast també en la pèrdua de vides a la mar Mediterrània, agost de nirvis pel futur de les persones rescatades a bord de l’Open Arms, i altres vaixells d’ajut humanitari. Mes d’agost de declaracions nefastes, indignes, de la Vicepresidenta del govern en funcions de l’Estat espanyol. De silencis culpables. Encara no he sentit les paraules del papa Francisco, i vosaltres?

Agost també de morts accidentals que han commogut aquí, set persones per un xoc entre dues aeronaus ben prop de l’hospital d’Inca. Agost de pèrdues d’amigues i coneguts, com na Maena Juan Marquès o n’Antoni Bibiloni Riera, d’Alcúdia.

Agost de morts provocades per violència masclista, pel convenciment que la dona és «seva» o no és de ningú més, i per tant, la mat perquè era meva...

Mes d’estiu també de mobilitzacions i respostes. El darrer diumenge,25, les cambreres de pisos dels hotels, a Eivissa, a Palma, a Barcelona... valentes dones que s’enfronten a les pressions dels comandaments, dels directors d’hotels. Dones que reclamen millores en les condicions laborals perquè fa anys que ho fan i no les escolten.

Mobilitzacions al nord, al País Basc, contra la cimera del G7. Mobilitzacions reclamant altres polítiques europees, valentes enfront de la ultradreta del Sr. Bolsonaro, del Sr. Salvini. Gent al carrer perquè exigeix una resposta humana, solidària, per tants pobles que pateixen la destrucció immediata del seu hàbitat, però també per tantes persones que volen viure en un món respectuós amb la natura.

Mobilitzacions solidàries amb pobles que reclamen el dret d’autodeterminació, com la de divendres que ve, 30 a Ciutat, pel poble sahrauí expulsat de ca seva des de fa més de quaranta anys.

Mobilitzacions de dones brasileres plantant cara al Sr. Jair Bolsonaro, dones d’arreu del país per la destrucció del seu país, per les polítiques nefastes i agressives contra els drets de les persones que està practicant el govern d’ultradreta.

I preparació del setembre que comença diumenge. El setembre de la Diada de Catalunya, setembre de negociacions pel govern de l’Estat, setembre d’inici de curs escolar i polític.

Tancam un mes d’agost nefast, confiem que el setembre ens dugui bones vibracions, en el sentit que hi hagi seny per formar un govern d’esquerres, com n’hi ha al País Valencià, a Navarra, a la Rioja, a Canàries, aquí... Que pugui dialogar per resoldre el conflicte català, que pugui envestir polítiques valentes derogant la Reforma Laboral del Sr. Rajoy, i les lleis Montoro, Mordassa... Que sàpiga respectar la pluralitat dels pobles i nacions de l’Estat i els seus representants.

I no ens oblidem, un setembre que tant de bo sigui el darrer a la presó per n’Oriol Junqueras, en Raül Romeva, na Carme Forcadell, na Dolors Bassa, en Jordi Turull, en Joaquim Forn, en Josep Rull, en Jordi Sànchez, i en Jordi Cuixart.

Perquè volem una sentència absolutòria, i en cas contrari, una amnistia que els retorni a casa.