Autocensura

Ni se m'acudiria dir sobre els sindicats de policies i de guàrdies civils que han posat a la mireta telescòpica l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'Editorial Comanegra per la publicació d'un còmic sobre l'1 d'Octubre de 2017, l'heroica jornada de l'exercici de l'autodeterminació a Catalunya, on el poble català va derrotar (almanco moralment) l'Estat espanyol.

Tampoc no puc dir com veig que Vox i el PP els facin la gara-gara, a aquests sindicats policials. Ni se m'acudiria discórrer sobre el dret a odiar, que tenim tots els humans. No fos cas que algú m'acusàs d'incitació a l'odi (recordem que a Espanya et poden atribuir odi a la policia, als poderosos, etc, cosa impensable a la major part d'Europa).

Com que no puc escriure, avui, de res del que voldria sense posar-me immediatament als peus dels cavalls, he decidit explicar-vos que m'estic autocensurant. D'aquí, tots en podeu treure les vostres conclusions. També he de dir que admir els que no s'autocensuren, però no som valent com ells i em costaria afrontar la presó o l'exili. No som en Valtònyc, ni en Pablo Hasél, ni els titellaires de Madrid, ni faig ninots a El Jueves, ni tants d'altres que han estat perseguits per cantar una cançó o per representar una peça de titelles.

Dit això, crec que estic legitimat (en aquest Estat, on es confon sistemàticament legitimitat amb legalitat) per dubtar que a dia d'avui es pugui dir que el Regne d'Espanya és un estat plenament democràtic.