Cada mes de novembre el govern espanyol publica l'Anuari d'Estadístiques Culturals que conté una quantitat impressionant d'informacions de l’any precedent sobre el polièdric estat de la cultura en el Regne d'Espanya i a les comunitats autònomes.

Probablement per deformació professional, el que més curiositat em provoca són les dades relacionades amb el que podríem anomenar el mercat laboral cultural illenc. Val a dir que la font per a aquesta anàlisi és una explotació de l'Enquesta de Població Activa de l'INE pel que fa a l'ocupació, i el Directori Central d'Empreses (DIRCE) pel que fa a les empreses. Convé advertir també que les dades d'ocupació i de demografia empresarial incloses en aquesta publicació són les relatives a l'ocupació que es desenvolupa a empreses dedicades a activitats culturals, com ara les d'edició, biblioteques, arxius, museus, cinematogràfiques, vídeo, ràdio i televisió, o artístiques i d'espectacles, entre d'altres. Igualment s'inclou l'ocupació que es correspon a ocupacions amb una dimensió cultural, és a dir, escriptors/res, artistes, arxivistes, bibliotecaris/es, etc. Finalment dir que les dades es presenten en mitjanes anuals.

Aclarit l'anterior, anotem que el nombre mitjà de persones que van treballar a l'àmbit cultural el 2017 a les Illes Balears va ser de 22.400, el que representa un modest 4,2% sobre el total. No obstant això aquest resultat suposa un creixement de més del 50% en relació a 2015, any d'inici de la present legislatura. El nombre mitjà d'empreses culturals va ser de 3.085 en 2017, el que també suposa un augment del 33%. Aparentment són bones notícies, veritat? Però igual no ho són tant si tenim en compte que, d'acord amb les dades contingudes en el capítol 7 de l'Anuari, dedicat a "Turisme cultural", aquests són creixements d'ocupació i de la demografia empresarial associats a la cada vegada més aclaparadora turistització de les illes. A més de les informacions d'ocupació temporal i parcial, que només s'ofereixen del conjunt d'estat, es pot intuir que el que veritablement creix és la precarietat laboral i empresarial.

Aquest any tenia una segona curiositat rabiosa: El govern del PSOE presidit per Pedro Sánchez seguiria incloent els assumptes taurins a l'anuari cultural? Doncs sí que els inclou. Res ha canviat, i la tauromàquia se segueix considerant cultura, i no incultura i maltractament animal. Potser hem arribat al bon punt en el qual les i els animalistes hauríem de començar a mobilitzar-nos perquè això no segueixi ocorrent. Les qüestions simbòliques tenen la seva importància en la lluita pels drets a una vida digna dels éssers vius no humans. Som-hi!