El Brasil representa, després de Veneçuela, el punt més àlgic de la crisi política i social a Amèrica Llatina. L'impactant triomf electoral de l'ultradretà Bolsonaro és l'expressió d'aquesta crisi i del fracàs de l'esquerra reformista llatinoamericana. En particular de Lula, Dilma i el PT que han governat més de 15 anys amb ajustos i corrupció. El triomf de Bolsonaro ha obert tota mena d'incògnites i debats sobre la causa de l'avanç de la ultradreta. Perquè milions, inclosos treballadors i sectors populars, li han donat el vot? Brasil va cap a una dictadura o cap a un nou feixisme?

El debat està centrat en perquè triomfa algú com Bolsonaro, una figura d'ultradreta, neofeixista, amb un equip envoltat d'exmilitars que reivindiquen la dictadura de 1964. Bolsonaro triomfa no només perquè té un vot tradicional de sectors de dreta de classe alta i mitjana alta sinó que ha guanyat amb un ampli suport de sectors de la classe treballadora i de pobres de les faveles urbanes. Bolsonaro ha tingut 57.800.000 de vots i Haddad del PT només 47.000.000. Són més de 10 milions de vots de diferència.

El vot a Bolsonaro ha expressat, encara que de forma totalment equivocada, l'odi i la ruptura de milions de treballadors amb Lula i el PT. Aquest vot representa el rebuig als anys de govern del PT contra el poble treballador i en benefici de les multinacionals, del capital financer i dels grans propietaris de terres. Al seu torn, també ha expressat el rebuig i la ruptura amb tots els partits tradicionals burgesos. El Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), partit històric de la burgesia - post dictadura i aliat del PT (Témer va ser vicepresident de Dilma) – va treure el 2% dels vots a la primera volta. El Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), el partit de l'expresident Fernando Henrique Cardozo, va treure el 4,5%. O sigui que han quedat esmicolats. Al seu torn, el PT a la primera volta va rebre cops molt durs com el de Dilma que va intentar ser escollida senadora, però va quedar en quart lloc i no va entrar al Senat. Malgrat aquests cops, el PT va arribar a la segona volta.

Bolsonaro va guanyar a la majoria dels estats, especialment en els grans estats industrials i més polititzats. Va guanyar als estats de Sant Paulo, Mina Gerais, Rio Gran do Sud i Rio de Janeiro amb una mitjana del 65% dels vots. Va guanyar al cordó industrial de l'ABC de Sant Paulo, base obrera històrica de Lula i el PT. El PT va guanyar als estats més pobres i menys habitats del nord-est.

Aquest retrocés polític de les masses és responsabilitat de la política del PT per haver governat amb la burgesia

El vot de milions de treballadors a Bolsonaro expressa un clar retrocés polític i ideològic i ha obert un debat en l'avantguarda mundial sobre la causa d'aquest gir electoral.

Els dirigents del PT i de l'esquerra llatinoamericana, que durant aquests anys han donat suport als governs pseudoprogressistes de Chávez-Maduro, dels Kirchner, d'Evo Morales o de Daniel Ortega, atribueixen aquesta derrota a una suposada “ona conservadora” de les masses. En el cas del Brasil, aquesta ona s'hauria iniciat amb les jornades de juny del 2013 quan milions de persones van sortir a lluitar contra un augment de les tarifes de transport i contra l'augment del cost de vida. Això va passar sota el govern de Dilma-Témer-PT. Aleshores, el PT va qualificar a aquesta protesta com “incentivada” per la “dreta” i que havia obert el camí al suposat “cop de 2016”. En realitat la rebel·lió popular del 2013 va ser una genuïna protesta de masses contra el govern ajustador de Dilma. El PT ha afamat al poble i ha aplicat augments de tarifes mentre feia faraònics estadis de futbol per al mundial amb pactes corruptes amb Odebrecht. A causa de l'odi popular a Dilma, el parlament burgès va fer la maniobra de treure a Dilma de la presidència. No va haver-hi cap “cop”. Però la crisi política i social no es va aturar. Témer va arribar a tenir el 2% de popularitat i va patir una vaga general en 2017. D'aquest repudi de les masses sorgeix el fenomen Bolsonaro.

Amb aquests arguments, el PT i l'esquerra reformista llatinoamericana volen eludir la seva responsabilitat en el sorgiment de Bolsonaro i pretenen donar-li la culpa a la gent “que s'ha tornat conservadora”. Ha estat el fracàs dels falsos models “nacionals i populars” o de l'anomenat “socialisme del segle XXI” de Chávez-Maduro, el que ha portat aquesta confusió en el vot de milions de treballadors i sectors populars. Governs que no trenquen amb les multinacionals i el capital financer i que apliquen retallades al poble. Bolsonaro només s'explica per l'odi i el rebuig popular que han provocat els governs del PT. Les masses no es fan “conservadores” o de “dreta” sinó que - pel seu rebuig als partits del sistema capitalista, siguin liberals o de la falsa esquerra - de forma equivocada busquen castigar amb el seu vot i cauen en els paranys electorals de la ultradreta populista. Alguna cosa similar està passant amb el vot a Salvini a Itàlia o a Le Pen a França. No podem minimitzar aquest vot equivocat i perillós. Però, en el cas de Brasil, no creiem que sigui un vot consolidat i estable a la ultradreta. Les coses són més contradictòries. Els treballadors que han votat a Bolsonaro tenen l'expectativa que s'acabi amb la corrupció, amb la inseguretat i que millori el seu nivell de vida. Res d'això succeirà. Què passarà quan no es compleixin aquestes expectatives? El primer a tenir en compte és que al Brasil la classe obrera no està derrotada. El poble, igual que ha castigat al PT, pot acabar castigant als carrers a Bolsonaro.

Es va cap a un règim dictatorial o neofeixista?

Bolsonaro és un polític d'ultradreta o neofeixista. Però una altra cosa és explicar que, des del dia 1 de gener de 2019 - quan assumeixi el govern ultrar-reaccionari de Bolsonaro - hi haurà un règim nou, dictatorial o neofeixista. Bolsonaro vol acabar amb la crisi política i social imposant un pla d'explotació superior a l'actual, amb repressió i desconeixent les llibertats democràtiques. Podrà fer-ho? Caldrà veure si el moviment de masses l'hi permet. La classe treballadora i els sectors populars no han estat derrotats als carrers. Bolsonaro només ha guanyat unes eleccions. En 2017 la classe obrera brasilera va fer una vaga general històrica, a més va haver-hi centenars de vagues. El moviment de dones i de la joventut, amb la seva mobilització per “Elle Nao”, ha mostrat la seva decisió de resistència. Per realitzar un canvi de règim dictatorial s'ha de derrotar al poble treballador. I això es veurà en les properes lluites. Nosaltres donarem suport a la mobilització obrera i popular per derrotar els plans de Bolsonaro.