Sostenibilitat retòrica, insostenibilitat real

Enfront d'aquesta retòrica hi ha la realitat. Posem alguns exemples: 1. Se segueix apostant per la mobilitat amb cotxe. Val a dir que la construcció de l'Autopista Llucmajor-Campos i altres projectes viaris del Consell Mallorca, com ara, les rondes de circumval·lació de Campanet, Alqueria Blanca i Artà són, en aquest sentit, icònics. I, alhora, no hi ha límits al nombre de cotxes de lloguer. 2. Els aeroports de les illes no deixen de batre rècords d'arribades, i, la celebrada pel poder, desestacionalització, està significant un major creixement turístic. 3. Infraestructures tan bàsiques com les depuradores han petat. 4. La indústria dels creuers no deixa de créixer (en el període gener-juliol el nombre de creueristes ha augmentat un 23% en relació al mateix període de l'any passat). 5. El treball remunerat en el sector de la construcció és dels que, proporcionalment, més creix. El xaleterisme segueix malmenant el territori . 6. L'aposta governamental per la Indústria nàutica no deixa de ser una aposta per la diversificació turística, és a dir, més turisme. 7. Segueix imparable el creixement de la població sobre un territori limitat com són les illes. 8. I, no menys important, les administracions (autonòmica, insulars i locals, amb l'excepció de Menorca amb l'Observatori Socioambiental OBSAM) s'entossudeixen a menysprear i ignorar qualsevol cosa semblant a Indicadors de Sostenibilitat Mediambiental per analitzar la situació.

Ras i curt: Cal passar de la sostenibilitat com a un recurs retòric a prendre en consideració que, com explica Jorge Riechmann en el seu llibre El socialisme pot arribar només amb bicicleta, "el desenvolupament sostenible, si ens ho prenem [això de la sostenibilitat] amb serietat, és decrecionista!" S'acaba la legislatura i se'ls gira molta feina per passar de les polítiques del "mal menor", que diferencien la situació actual de les etapes de govern de les dretes, al canvi de debò. Perquè #SenseLímitsNoHiHaFutur