Albert Camus (1913-1960), l'escriptor mediterrani més important del segle XX, tenia penjat al seu despatx de l'editorial francesa Gallimard dos retrats. La imatge de dos escriptors que considerava el cim de la literatura contemporània: Lev Tolstoi (1828-1910) i Fiódor Dostoievski (1821-1881). Els dos escriptors són el cor de l'anomenada 'ànima russa' i la seva influència s'estén fins als nostres dies. La seva recepció en llengua catalana també ha estat fonamental.

Tolstoi és l'autor, entre d'altres, de les dues grans novel·les del segle XIX: Guerra i pau i Anna Karènina. Aquestes obres, ambdues publicades en català per Edicions62, mostren el profund sentiment de transformació social i els conflictes inexpugnables de l'ànima humana: l'amor, la mort, el destí i la virtut; i en darrer terme la recerca de transcendència. Amb tot, centrem-nos en els conflictes de la bella Karènina. L'obra mostra el conflicte passional de la protagonista entre les convencions socials tradicionals i el seu desig d'estimar en llibertat. La pugna psicològica acaba en tragèdia, però l'important és el recorregut que mostra la contingència dels nostres desitjos i els anhels profunds de l'amor a la vida.

Aquesta gran novel·la, traduïda al català pel revolucionari Andreu Nin (1892-1937), també aborda la crisi del nihilisme que prefigura les societats modernes. El conflicte en tradició i revolució, la lluita entre una alta societat en decadència i el poble camperol més humil. Per a Tolstoi la vertadera força de l'esperit rus es troba en poble que pateix i en l'expressió de la seva senzillesa que identifica, des d'un sentiment profundament religiós, amb la capacitat revolucionari dels 'Evangelis'. Altres obres del gran geni literari traduïdes al català són: Els cosacs (Edicions62), Confessió (Angle Editorial), La mort d'Ivan Ilitx i la Sonata a Kreutzer (Edicions62) o El pare Sergi (Lleonard Muntader).

Per part seva, Dostoievski representa la consumació més descarnada de l'ànima moderna. Camus (que adaptà al teatre una de les obres més important, Els endimoniats) considerava que l'escriptor rus era un autèntic «profeta» del nihilisme contemporani que ja determinà les bases de la seva possible superació i les vies de renaixement de la civilització. Entre tota la seva producció podem destacar també dues obres: Crim i càstig (També traduïda per Nin a Edicions 62) i Els germans Karamàzov (Club Editor). Aquesta darrera novel·la és el seu testament espiritual i un llibre fonamental per entendre el nostre present. Traduïda al català per Joan Sales, que l'influí directament en la redacció de la seva Incerta Glòria, els Karamàzov representa la lluita entre l'asceta Aliosha i el seu cràpula germà Ivàn. Un capítol fonamental, 'El discurs del gran inquisidor', concreta la pugna entre un món que s'esforça a creure en la transcendència i el 'deïcidi' d'una humanitat desencantada que no accepta el sofriment inútil i gratuït. En aquest context només la pugna entre tradició i modernitat pot donar vida a una societat renovada.

La recepció de Dostoievski en català ha estat prou bona i intensa. Altres títols que s'hi poden trobar són: Memòries de la casa morta (Editorial Adesiara), Memòries del subsòl (Universitat Pompeu Fabra), Les nits blanques (Angle Editorial), El jugador (Edicions3i4) o El cocodril i altres narracions (Accent Editors).

En síntesi, podem dir que Tolstoi i Dostoievski representen el cor de 'l'ànima russa' i una fita insuperable de les lletres universals. Els dos, des del sofriment, assoliren el cimal de la bellesa.

Quatre llibres destacats de la literatura russa: 

Nikolai V. Gógol
'Les ànimes mortes' (Marbot Edicions)
La novel·la, un dels grans clàssics de la literatura eslava, és un revulsiu a la societat del segle XIX. L'argument no és altre que el d'una estafa d'allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia. Sota la disfressa de la ironia, Gógol pretenia oferir un retrat sense concessions del país i fins de la natura humana en general, per després projectar-ne la reforma i la salvació a la manera de Dant. De manera simptomàtica, però, només la primera part (o l'Infern gogolià) va arribar a veure la llum; de l'esborrany de la segona (o el Purgatori) únicament n'han arribat alguns fragments, car Gógol va llençar-lo al foc de la seva estufa poc abans de morir.

Ivan S. Turguénev
'Pares i fills' (Marbot Edicions)
La novel·la, una de les obres mestres de la literatura russa, escenifica de manera excepcional les tensions entre generacions en un món que canvia cada cop més de pressa. El debat ideològic entre liberals i nihilistes que ressona en aquest conflicte també es va viure intensament entre els escriptors russos de la generació del segle XIX. La figura del jove Basàrov va ser motiu de gran debat quan es va publicar el llibre, i segueix essent un dels personatges més essencials de la literatura universal.

Liev N. Tolstói
'Anna Karènina' (Ed. labutxaca)
Anna Karènina és la màxima elaboració literària de la passió amorosa i de la lluita entre els dictats del cor i la raó. És una de les novel·les fonamentals de la literatura universal. Tolstoi va depurar el seu estil per pintar un fris vivíssim de la Rússia de finals del XIX i, sobretot, per posar en relleu la història de l'amor tràgic entre l'oficial Vronski i la jove aristòcrata Anna, que es deixa arrossegar per la passió i abandona la família. La novel·la enllaça les vides de les classes altes i les humils, i aconsegueix un ressò èpic que captiva els lectors. La profunditat del drama moral de la protagonista serveix a l'escriptor per expressar els seus dilemes vitals i el seu rebuig envers una societat hipòcrita, incapaç d'evolucionar, pocs anys abans de la Revolució Russa.

Fiódor Dostoievski
'Els germans Karamàzov' (Club Editor)
Aquesta obra és el testament literari de Dostoievski, possiblement l'escriptor que més ha marcat la literatura mundial del segle XX. El llibre narra la història de tres germans un dels quals assassina el seu pare, i també les vicissituds d'una comunitat de monjos, la passió dels sensuals per les dones, els dies de la pobra gent, la vida moral de la quitxalla... No hi ha res que la novel·la de l'autor rus no abraci. La xarxa amb què arreplega la humanitat sencera captura el que ningú ha sabut dir com ell: l'angoixa i la revolta, però sobretot l'emoció davant del sofriment.