També a Setmana Santa és 8 de març
A final del març van arribar les vacances de la setmana dita santa. L'Estat espanyol es diu aconfessional, però es confessa regularment amb el Vaticà, tal com manen la seva Constitució i el Concordat i ens mostra el calendari festiu. Nosaltres, tanmateix, aprofitam aquesta pausa feinera que ens imposa el catolicisme cultural que ens governa per a travessar a peu la Serra de Tramuntana. En passar per Lluc, ens aturam davant la Mare de Déu. I el meu pensament vira cap a la infància. Pens en la nostra educació i en la que reberen les nostres mares i padrines i totes les dones que ens precediren. I em crida l'atenció que sempre ens defineixen a partir de la nostra relació amb homes («filla de», «mare de», «companya/dona de»). I tot d'una em vénen a la memòria els obstacles de tota mena, i els blasmes que hem de sentir, si volem sortir del camí predeterminat per aquestes identitats subordinades. I record que el significat etimològic de família —aquesta institució tan glorificada pels amos de la Mare de Déu que ara esguard— és 'conjunt de criats i esclaus d'una casa'. La «cèl·lula bàsica de l'ordre social», en deien els clàssics, i descansa en la càrrega de les feines reproductives i de cures sobre les nostres esquenes només pel nostre sexe. Unes feines invisibilitzades, socialment menystingudes i, és clar, no remunerades (l'esclavatge no era la relació social basada en la prestació obligatòria de feina sense retribuir?). Em deman, però, quant aporta el nostre treball reproductiu al PIB. Això no s'hi comptabilitza, diuen economistes i polítics. Per què? Quant costaria finançar-lo, si s'hagués de retribuir, com es retribueixen les altres feines fetes fora de la llar? De cop i volta em ve al cap un lema feminista del començament de la dècada passada: Volem ocupació; feina, ens en sobra. I és que, al món, només la meitat de les dones en edat activa tenen feina remunerada (per un 77% dels homes). Les que podem també feim feina fora de ca nostra, però els nostres salaris són més baixos que els dels nostres companys masculins (al Regne d'Espanya, l'any 2015 les dones percebien gairebé un 30% manco que els homes per feines iguals o equivalents). I les feines remunerades exercides majoritàriament per dones són les més mal pagades. Però també ens retallen els salaris indirectes. I és que el procés de desballestament de l'estat del benestar que patim des de fa anys perjudica especialment les dones, ja que les retallades en el sistema públic de protecció social impliquen que siguin les «famílies» les que assumeixen el que aquest deixa de cobrir, com també la mercantilització d'àmbits creixents de la vida. I, ves per on, la majoria de la població pobra són dones: el 60% de les persones que pateixen fam crònica al món i dos terços dels analfabets. Al «nostre» estat, el 20% de dones perceben ingressos anuals inferiors al salari mínim, el 50% d'aturades no reben cap prestació, les pensions mitjanes de les dones són un 57% inferiors a les dels homes i el 81% de les llars monoparentals són a càrrec de dones, el 42% dels quals es troben en risc de pobresa. Què hi tenen a dir els posseïdors de la virginal imatge que ara contemplo, que, diuen, tan preocupats estan per «la cèl·lula bàsica» de la societat? O és que van massa enfeinats cridant «un matrimoni és la unió d'un home i una dona», «els nins tenen penis i les nines, vulva» o intentant engarjolar activistes que defensen el dret a l'avortament?
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.