cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
18°

La inquietant pervivència del franquisme

Aquest 14 d’abril, vaig ser convidat a participar a un acte amb motiu del dia de la República, a Santa Maria. Vaig parlar de memòria i de valors republicans, i tot i que el text sencer el publicarà la revista Coanegra, apunt aquí algunes reflexions sobre la presència del franquisme avui aquí.

El 14 d’abril també és una bona data per reflexionar i per fer un toc d’atenció i recordar que el feixisme franquista encara és ben viu i ben present dins àmbits concrets de la nostra societat. El feixisme franquista avui roman entre nosaltres perquè mai se n’anà del tot. No hi va haver ruptura democràtica, amb la qual cosa la majoria de llocs de poder polític i econòmic continuaren sent ocupats pels mateixos personatges que en temps de la dictadura.

Reivindicam un sistema democràtic sense tuteles dels poders fàctics. En el qual tothom tengui garantides les llibertats fonamentals.

Tampoc no hem d’oblidar que hi ha una rèmora del franquisme molt més subtil, però per això mateix molt més instal·lada en la nostra normalitat quotidiana: la pervivència d’alguns dels valors imposats pel franquisme i que sota una aparença de normalitat fan bategar el pols de l’herència del dictador amic de Hitler i Mussolini.

El centralisme polític i la concepció uninacional de l’estat espanyol, el tracte colonial cap a les Illes Balears per part del govern espanyol de torn, la creença supersticiosa de que la llengua castellana és superior o més important que la nostra llengua pròpia, la llengua catalana, l’adoració estúpida i paralitzant al tòtem turístic, el masclisme imperant, encara avui, en la nostra societat i que es tradueix en un raig constant de dones assassinades per homes que les consideren objectes de la seva propietat... I un llarg etcètera de valors que d’una manera més o menys desacomplexada són assumits com a propis i normals, i fins i tot, defensats públicament, per molts dels nostres conciutadans, són herència directa i clara del franquisme. Una herència que no hem sabut (i que alguns no han volgut) corregir.

Denunciam el retrocés que vivim en l'àmbit de les llibertats.

Reivindicam la llibertat en totes les seves expressions.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Vaja, vaja!, fa mes de 6 anys

Tenc vuitanta-tres anys i ja he perdut l'esperança de poder viure dins una societat totalment lliure de franquisme, dins una democràcia normal, com la que tenen als principals països d'Europa.Crec que haurà de passar com a mínim una nova generació per a arribar-hi. És quasi increïble!

Valoració:3menosmas
Per Vador, fa mes de 6 anys

És veritat que encare avui; esten vivint de les conseqüències de quaranta anys de dictadura malgrst hagin passat quaranta anys més. Però no tot el mal ve d'aquí (que també). El mal ve de molt més lluny fruit d'una Espanya gobernada per reis absolutistes titelles d'unes famílies hereves de senyors feudals i d'una església que sempre els ha beneït a canvi de tenir les quotes de riquesa i de poder com un feudal més. En definitiva. És la mateix Espanya que ja retratava Cervantes amb el seu Quixot: "media España que muere y media que agoniza"

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente