Taca d'oli

De moment, en Puigdemont ha fet conferències i contactes a Bèlgica (sobretot a Brussel·les, al cor d’Europa), i a Dinamarca (on va fer una conferència a la Universitat de Kobenhavn i on es va entrevistar amb diversos membres del Parlament danès). A Ginebra, Suïssa, ha intervengut a la seu de Nacions Unides, en un acte sobre les vulneracions dels drets humans al Regne d’Espanya i sobre el dret d’autodeterminació a Catalunya. Pròximament visitarà Finlàndia, on també s’entrevistarà amb dirigents polítics i amb gent del món acadèmic.

La resta de consellers tampoc no estan ociosos. El de Cultura s’ha explicat a Holanda, concretament a La Haia. En Toni Comín també està actiu i apareix cada dos per tres als mitjans dels Països Baixos i de Bèlgcia. I na Meritxell Serret ha intervengut en actes a Bèlgica i a Suïssa.

Mentrestant, s’han fet grups de suport a l’autodeterminació de Catalunya a diversos parlaments de països de la Unió Europea. Que jo sàpiga, i fins a dia d’avui, se n’han constituït a Estònia, Finlàndia, Lituània, Letònia, Eslovènia, Dinamarca, Itàlia, Irlanda i el Regne Unit (encara dins). I, fora de la Unió Europea, a Islàndia.

En Llarena, na Lamela i tota aquesta caterva judicial, emperò, no s’han atrevit a impulsar una ordre de busca i captura a nivell europeu… no fos cas que Espanya tornàs a fer un ridícul sideral, com el que va fer davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans amb allò de considerar delicte la crema de fotografies del rei. A veure si diran res, quan en Puigdemont vagi a Finlàndia o na Ponsetí a Alemanya. Com dirien ells, Llarena, Lamela, Catalá, Zoido… no hay huevos!