L'altre dia vaig somiar-te, Toni. Vaig somiar que venia a acomiadar-me de tu. I no puc evitar sentir-me malament per no haver vengut a dir-te adéu. Coneixent-te puc pensar que et vas enfrontar amb una rialla a aquesta mort que se t'ha endut tan prest i tan ràpid. Vull pensar que ha estat així i desitjo que hagis patit el mínim. Sabent tot allò que ens has deixat i ensenyat.

Els patriotes d'aquesta terra que ara t'acull t'enyorarem. Massa. Però sabrem ser dignes de la teva memòria, el teu estil i la teva valentia. I tot aquell que es digui amador d'aquest país que va de Salses a Guardamar no podrà obviar la teva figura. Mestre de mestres, guia de poetes, veu de la pàtria, ànima lliure, jove per sempre.

Et veig esbroncant Bauzá amb una glosa o maleint l'Espanya que empresona "els nostres polítics estimats". Et veig deambulant pel barri de sa Calatrava, desgentrificant-lo amb el teu pas volàtil i els teus cigarrets mal engirgolats. Et veig al Pinzell, en pilotes a facebook, recitant cançons republicanes devora en Biel Majoral, fent costat als i les que lluiten o sonant les xeremies a la cadena humana del Trenc, fet que em va fer inserir-te en una cançó de Taverners. Et veig, sempre amb un somriure i una abraçada per oferir. Sempre amb un crit preparat pels corruptes i els que volen el mal.

Amic, avui un poble resta mut però tothom escriu. Paraules ortogràfiques, fugaces i incisives per combatre la indiferència d'aquest silenci que ara has fet i ens volen. Però quan se'n van els bons, toca cridar. I lluitar i, si no podem, batallar. Ens has deixat un arsenal de lletres i veu per continuar amb el propòsit d'uns Països Catalans lliures, de persones lliures i cultes. Gràcies, Artigues.