nubes dispersas
  • Màx: 18.87°
  • Mín: 13.93°
18°

Llompart: La vinculació de Mallorca a la resta de l’àmbit cultural no és prou satisfactòria

Dia 4 d’agost de 1986, Miquel Alberola va entrevistar, per al setmanari El Temps, l’escriptor mallorquí, Josep Maria Llompart. Com que enguany, persones, entitats i institucions, li han organitzat un nou reconeixement, hem trobat oportú reproduir íntegrament, a les pàgines del dBalears, aquesta entrevista que el poeta va concedir ara fa tot just trenta-dos anys.

Alberola: Vostè va fer un llibre amb el títol de Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona, podria fer-me’n una, de confessió d’aquestes característiques?

Llompart: Bé, això de “casa bona” és una imatge poètica, eh? És una hipèrbole, és a dir, de casa bona, fins un cert punt... de casa mitjana, etc. D’aquell llibre, m’han demanat si era autobiogràfic, i jo dic, no exactament autobiogràfic, personal, però sí autobiogràfic per ser de la meva generació. Una generació que ha conegut un canvi estructural de la societat mallorquina, que va ser educada dins la més pura ortodòxia d’aquella societat agrària, arcaica, tradicional... i que vàrem reaccionar davant una sèrie de fets que no ens satisfeien, que no ens agradaven. Per exemple, jo, la primera cosa que he de dir és que a casa meva em varen parlar en castellà.

Alberola: Aleshores, no és un adolescent de casa bona...

Llompart: Un adolescent, evidentment, no; i de casa benestant perquè mon era coronel d’infanteria, la meva mare era filla d’un coronel de la Guàrdia Civil..., de casa, com diuen aquí a Mallorca, mossona. d’una certa burgesia que té unes certes aspiracions d’ascendir socialment.

Alberola: Abans ha al·ludit a una societat mallorquina arcaica; ha canviat molt aquesta societat?

Llompart: Sí, el que passa és que ha canviat d’una manera desconcertant, anàrquica.... Aquí, per exemple, no hi ha hagut una autèntica burgesia, com pugui haver estat al Principat o, fins i tot, al País Valencià, encara que la burgesia d’aquí sembla que ha tengut algun punt de contacte amb la del País Valencià, ja que no són burgesies industrials, sinó més aviat agràries i mercantils, però en definitiva, tot i els desgavells, jo diria que ha canviat per a bé.

Alberola: A vostè van donar-li el 1982 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Una convocatòria molt polèmica, no?

Llompart: Ah... bé, van dir que si me’l mereixia jo, que si se’l mereixia un altre, que tal...

Alberola: Què va passar exactament?

Llompart: Jo no ho sé. Això s’hauria de demanar al jurat perquè jo em vaig assabentar per la premsa. Que si havia de ser jo, que si havia de ser aquell...

Mira, en definitiva, jo crec que el que dóna un certa satisfacció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és tenir bitllets de la rifa, és a dir, no que te’l donin a tu i no li’l donin a aquell, o que li’l donin a aquell i no a tu, sinó saber que has estat considerat i que en un moment donat —ara, més tard— possiblement te’l donaran.

Alberola: I a vostè li’l van donar per representar un paper clau en el redreçament cultural a Mallorca.

Llompart: Jo, l’únic que he fet és procurar treballar pel meu país i per la meua cultura; ara, no he intentat dirigir res.

Alberola: D’aquella Escola Mallorquina, què en queda?

Llompat: Bé, de l’Escola Mallorquina queda el grup nostàlgic —molt respectable, d’altra banda—; ara, com a plantejament estètic, ha quedat clausurat. Va representar el seu paper històric i ha quedat arxivada.

Alberola: Ha influït en les promocions posteriors?

Llompart: Jo crec que sempre que hi ha una tradició, aquesta tradició influeix poc o molt. S’han aprofitat els factors positius i se n’han rebutjat els negatius.

Alberola: Com pot un funcionari d’Obres Públiques —com és el seu cas— compatibilitzar els treballs editorials i de creació?

Llompart: Canviant d’hora. Jo et contaré una anècdota molt divertida. Una vegada, un company meu d’Obres Públiques em va dir: “Mira quina casualitat, avui dóna un conferència un que es diu exactament com tu”. I jo li vaig dir: “És que som jo”. Vull dir, això t’obliga a dur una existència un tant esquizofrènica per haver de dividir la nit i el dia i anar fent.

Alberola: És a l’Editorial Moll que vostè fa d’assessor literari, no?

Llompart: Sí, jo em limite a opinar sobre allò que convé o no publicar. De vegades, si cal, també corregesc proves, ja que Moll és una empresa artesanal.

Alberola: És cert que un dia va atropellar un ciclista?

Llompart: Ha, ha, ha! I això, d’on és que ho has tret?

Alberola: Me n’han informat.

Llompart: Ha, ha, ha! No, que simplement anava passejant pels carrers i com que aquesta ciutat és la pitjor il·luminada del món —no sé si ho has notat—, doncs passava un ciclista, no el vaig veure i vàrem topar. Em va caure baix i jo damunt, però no va passar res, ni a ell ni a mi.

Alberola: A la bicicleta tampoc?

Llompart: No, no, ha, ha, ha! El maco va seguir per la seva pròpia bicicleta.

Alberola: Per què Blai Bonet va batejar-lo amb el sobrenom de “La lloca didàctica”?

Llompart: Això no ho sabia... és la primera notícia que en tenc.

Alberola: Li ve de nou?

Lompart: Sí, sí.

Alberola: I vostè, a ell, no l’ha batejat?

Llompart: No, de cap manera. Blai és un personatge, per a mi, molt admirat, molt imprevisible, està reclòs allà a ca seva —fa moltíssim temps que no l’he vist—, és un gran poeta i crec que és un gran escriptor... Ara, té una capacitat de fabulació, d’insomne i de viure fora del món que ja pot ser massa.

Alberola: Quina és la situació actual de la literatura mallorquina?

Llompart: Jo crec que a Mallorca hi ha una evident tradició de creació literària, jo en diverses ocasions he dit que és possiblement el país del món amb més densitat d’escriptors per quilòmetre quadrat. Crec que aquesta tradició és manté. Fins a la postguerra no hi havia una narrativa; ara ja tenim una narrativa i crec que bastant important. La creació poètica, possiblement coincidint amb el boom de la narrativa, va tenir un moment de davallada. Però en aquest moment s’ha tornat a equilibrar la balança. Hi ha tota una sèrie de poetes joves molt importants. Jo crec que, amb aquestes dades, el futur de la literatura es pot contemplar amb un cert optimisme i una certa esperança.

Alberola: La vinculació de Mallorca a la resta de l’àmbit cultural és...

Llompart: No és prou satisfactòria.    

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.