El procés d'autodeterminació català, o, si es vol, el procés de constitució de la República de Catalunya té infinitat d'innovacions pel que fa a la pacífica –i pacifista- lluita política i social. Però també està destruint alguns mites, i ratificant algunes certeses.

Un dels mites destruïts és, sens dubte, l'equanimitat i rigor d'Amnistia Internacional (AI). En cap cas m'esperava, abans al contrari, que aquesta benvolguda organització de defensa dels drets humans no considerés presos de consciència –o presos polítics- als “Jordis”, ni als membres del Govern de la Generalitat que, en la condició de presó preventiva, romanen a les presons espanyoles d'Estremera i d'Alcalá Meco. Ha estat una gran sorpresa, car, no debades, l'endemà del referèndum de l'1-O AI havia emès un contundent comunicat en el qual AI denunciava l'ús excessiu de la força per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya, i el passat 18 d'octubre, en un altre comunicat, afirmava que "els càrrecs de sedició contra Sánchez i Cuixart són excessius i demanem que se suspengui la presó provisional".

És sabut que, en la seva llarga trajectòria, AI no utilitza el terme "presos polítics" perquè, segons explica, no existeix una definició en l'àmbit internacional, i és per això que prefereix utilitzar el terme "presos de consciència". Fins aquí, res a dir. Ara bé, que afirmi que no considera presos de consciència a Jordi Sánchez, a Jordi Cuixart i als i a les membres del Govern català empresonats és el súmmum. I, per a més inri, ho fa al·legant que "són acusats d'actuacions que poden constituir delicte". Hi ha, per ventura, algun pres o alguna presa de consciència que no sigui acusat o acusada d'haver comès algun delicte? Clar que no! Les persones preses de consciència de, posem per cas, Xina, Turquia, o el Marroc són totes elles acusades d'haver comès algun delicte, encara que aquest delicte sigui l'exercici de drets democràtics com el d'associació, reunió, manifestació, o llibertat d'expressió. En el cas dels catalans i de les catalanes està més que clar que són presos preventius i preses preventives per raons polítiques. L'advocat i Tinent-Alcalde de Barcelona, Jaume Asens, no ho ha pogut definir més clarament en afirmar que "Més que un sistema de justícia, és un sistema de xantatge, propi de l'època medieval". Val a dir que a aquests presos i a aquestes preses, directament o indirectament, se'ls ha plantejat: "Si fas un acte de contrició [renunciar a les teves idees polítiques, i acceptar la Constitució i l'aplicació a Catalunya del seu article 155], podem tenir un acte de clemència amb el teu". Ras i curt: S'aplica el criteri medieval de la justa venjança.

Sembla que a Londres – seu central d'Amnistia Internacional- es tenia, amb bon criteri, decidit qualificar aquest afer com a propi de "presos de consciència", i exigir la immediata llibertat dels/les empresonats/ades. Però ha estat la secció espanyola la que ha fet que AI faci anques enrere. El nacionalisme espanyol té els tentacles molt llargs... No sóc soci d'AI –a casa ens repartim les afiliacions de les diverses ONG, i aquesta no em toca- però si fos jo el titular de l'afiliació, ja m'hauria donat de baixa.

Com deia en començar aquestes línies, el "procés" també ha ratificat algunes certeses, entre elles que la sobirania –més o menys efectiva- dels pobles no agrada als poderosos. Les elits neoliberals es mouen com a peix en l'aigua en el que s'ha anomenat "Capitalisme del BOE". L'exemple que m'ha arribat és molt il·lustratiu: Estant calenta la publicació BOE de l'anul·lació de les institucions catalanes per l'aplicació del 155, la Patronal de Grans Magatzems ( que agrupa a les grans empreses de distribució comercial, com ara Carrefour, El Corte Inglés, AKI, Leroy Merlin, Media Markt, Conforama, Makro, Alcampo, IKEA, etc.) ja exigia que s'imposés la desregulació dels horaris comercials a Catalunya, i s'implantés el sistema de la Comunitat de Madrid. Com a voltors carronyers, passen de la manera de viure, sentir, comprar, i vendre dels catalans i catalanes. Volen imposar hàbits, costums, i maneres de fer pròpies d'altres realitats socials.

Avís per a navegants illencs: A menor autogovern, més poder per als poderosos.