Dins l'allau d'informacions i emocions d'aquests dies fins ahir no vaig conèixer el currículum del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos que va coordinar de forma desastrosa i cruel la repressió del referèndum a Catalunya. La seva biografia resumeix molt bé com funciona el règim del 78. El seu pare va ser candidat de "Fuerza Nueva" a 1977 i el seu germà, Francisco Pérez Cobos, és expresident del Tribunal Constitucional, gràcies al cas Bàrcenas vam conèixer la seva militància en el Partit Popular quan va ser triat magistrat del Tribunal Constitucional (una il·legalitat manifesta per la qual les tres associacions de jutges van demanar la seva dimissió). El Parlament de Catalunya va demanar la seva recusació, sense èxit per diverses declaracions públiques contra Catalunya.
Sota el seu mandat el Tribunal Constitucional va declarar nul·la la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya de 2013, va suspendre en un temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N i la seva última mesura contra Catalunya va arribar 2015, quan va tornar anul·lar una declaració del Parlament català.
Si parlam del germà coronel de la guàrdia civil, va participar amb el seu pare a la campanya del 'no' del referèndum per a l'aprovació de l'ara sagrada Constitució espanyola. Uns anys després, el 23 de febrer de 1981, es va presentar vestit de falangista al quarter de la Guàrdia Civil de Iecla per secundar el cop d'estat de Tejero. Posteriorment, ja com a guàrdia civil destinat al País Basc, De los Cobos va ser jutjat per tortures al membre d'ETA Kepa Urra, juntament amb cinc agents més de la Guàrdia Civil. Va ser absolt, en canvi, tres agents de la Guàrdia Civil van ser condemnats i posteriorment indultats pel govern de Jose María Aznar. A Pérez dels Cobos se li atribueix l'ordre de dissoldre la brigada que va elaborar els informes sobre l'11-M, sobre la desaparició de Marta del Castillo i sobre el 'cas Faisán'. En resum ens trobam amb la biografia normal en un estat on comanda un partit i cap d'estat fills directes de la dictadura.
Com va escriure Bertolt Brecht a la seva obra ‘La resistible Ascensió d'Arturo Ui’ realitzada el 1941, en ple exili de l'Alemanya Nazi: "Respectable públic: aprenguem a veure, en lloc de mirar com xais. En comptes de xerrar, bla, bla, bla, bla, bla, hem d'actuar. Homes, no celebreu encara la derrota del que ens dominava fins fa poc! Encara que el món es va alçar i va detenir al bastard, la cussa que ho va parir està altra vegada en zel.
Respectable públic: aprenguem".
