Ahir vaig ser «renyat» per la Mesa del Parlament per haver qualificat de «neofeixista» la cimera del PP convocada per Rajoy a Palma, el proper dissabte, amb l’objectiu de deixar clar als seus representants provincials -atenció: no autonòmics, provincials!, com si fossin els governadors civils d’un temps-, allò que s’ha de fer davant l’ «amenaça separatista». Un dejavú d’aquell «Santiago y cierra España» de la Reconquista i dels manuals escolars del franquisme, que per cert quina petjada tan profunda han deixat a ciutadans i opinadors d’arreu de l’Estat.
Biel Company va demanar la meva dimissió, per «maleducat» (sincerament, crec que som un sant davora ell) i per incitar a l’odi (amb això, crec que també me guanya, d’entrada som incapaç per convicció d’odiar ningú), amb aquest qualificatiu. Vaig respondre que el dia que ells mirin entre els seus escons, demanin la dimissió de gent com Mabel Cabrer -la mà dreta o esquerra, tant se val, de Jaume Matas, a qui tornen a jutjar aquesta setmana per l’estafa del Palma Arena- o Álvaro Gijón, demanin perdó a la ciutadania i tornin la pasta pública que han robat, jo dimitiria encantat.
Però no em retractaré del que vaig dir perquè basta anar a qualsevol manual d’història a cercar la definició de feixisme. Es parla de l’apel·lació permanent a la unitat de la pàtria per damunt de tot, de manipulació dels mitjans de comunicació i de l’opinió pública, de negació de la diversitat ideològica, cultural i fins i tot sexual, d’exclusió d’una part de la població per motius pretesament racials o de diferències ad hoc (pens en l’alegria del PP en excloure milers de persones del sistema públic de salut a Balears, o en la seva aposta per les escoles d’elit lligades a l’Opus Dei), ... pens en tot això i, ...què voleu que vos digui? A mi em quadra: són feixistes.
I pens sobretot en allò que estan fent a Catalunya (i va molt més enllà de Catalunya, perquè això és carregar-se la democràcia i la política amb totes les seves lletres), coartant la llibertat d’expressió, el dret de reunió, perseguint i coartant càrrecs públics, assaltant la Generalitat amb la Guàrdia Civil amb escorcoll i detenció de polítics que no fan altra cosa que complir amb un mandat popular i parlamentari perquè el poble pugui votar dia 1 d’octubre, i... què voleu que vos digui? A mi em torna quadrar: són feixistes.
I que a damunt venguin a Palma, a casa nostra, a bravejar de tot això, i haguem d’acotar el cap o mirar cap a un altre costat fent de «bons demòcrates» que no es fiquen en política -com per cert, recomanava el dictador- ni amb ningú, per grossa que la facin, idò no: són una colla de feixistes. L’únic error va ser posar un prefixe, «neo», quan és obvi que de nou no hi ha res, en tota aquesta història. És més vella que el pastar, i malauradament l’hem coneguda, molts pensaven, pensàvem, que havia mort amb Franco, i no és així.
El que ens jugam aquests dies, no em cansaré de dir-ho, va molt més enllà de Catalunya i del seu dret a decidir si volen ser o no independents. Va de democràcia, va de drets fonamentals, i va d’alinear-se amb el feixisme o de construir un bloc democràtic social i polític, i això anirà molt més enllà de l’1 d’octubre, passi el que passi dia 1 d’octubre. I em temo que això acaba de començar, i no, no tinc por de lluitar contra el feixisme, però els comentaris que un escolta a la majoria de mitjans de comunicació i es repliquen a les barres dels bars, sí que me’n fan, de por, i no deix de pensar en Hannah Arendt i tot el que escrigué sobre les entranyes del feixisme i les misèries de la condició humana. Fem passes doncs, decidides però intel·ligents, si volem ser majoria.
