algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
23°

La Revolució Russa i Catalunya

En el centenari de la Revolució Russa cal recordar que una de les primeres mesures del Consell de Comissaris del Poble va ser el decret sobre les nacionalitats, i el dret d'autodeterminació va ser reconegut per als diversos pobles de l'Imperi Rus. Així, Finlàndia, Polònia, els territoris bàltics i Geòrgia van aconseguir la independència. No podia ser d'altra forma a una revolució popular que inicialment va defensar fonamentalment valors democràtics purs, encara que després la seva evolució no va anar per aquest camí i l'URSS es va convertir en un imperi opressor de nacions. Però al seu moment Lenin va defensar que el socialisme victoriós havia de realitzar la democràcia total; per tant, no només havia de posar en pràctica l'absoluta igualtat de drets entre les nacions, sinó també realitzar el dret de les nacions oprimides a la seva autodeterminació, és a dir, el dret a la lliure separació política. La humanitat només podria arribar a la inevitable fusió de les nacions a través del període de transició del total alliberament de totes les nacions oprimides, és a dir, de la seva llibertat de separació. 

És normal que la revolució aixequés il·lusions entre els nacionalistes catalans, com explica l'historiador Josep Puigsech al seu llibre "La Revolució Russa i Catalunya" (Eumo), encara que inicialment la majoria de la societat catalana s'hi va posicionar contra la revolució. La Revolució va intensificar el debat sobre la qüestió nacional a Catalunya i entre els anys vint i trenta del segle passat un bon grapat de catalans van voler conèixer directament la nova URSS. Entre ells el futur president de la Generalitat, en Francesc Macià, que cercaria a Moscou suport internacional pel seu projecte independentista, confiant en el discurs bolxevic d'alliberament de les nacions oprimides. Clar que en Macià fracassaria, ja que en Moscou no es pensava pròpiament en el cas de les nacions minoritàries dins d'un estat europeu occidental, sinó en les nacions oprimides pels grans imperis europeus. No obstant això, durant les reunions entre Macià i els representants de III Internacional sí que es van establir punts comuns com la liquidació de la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia, acompanyades per l'establiment d'una república de caire federatiu popular a Espanya que reconegués el dret de Catalunya i el País Basc a la independència.

Per finalitzar vull rescatar el que va escriure Rosa Luxemburg al seu escrit "La Revolució Russa": als referèndums sobre la qüestió nacional hi ha una llei indestructible que diu que la classe dominant els evitarà quan no serveixin als seus propòsits o bé si tenen lloc, influirà en els resultats utilitzant tot tipus de mitjans grans i petits, els mateixos que fan impossible introduir el socialisme mitjançant el vot popular.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.