Precarietats laborals estiuenques

També hauré fugit del que anomenaré "precarietats laborals estiuenques", que, per raons familiars, de veïnatge, o d’amistat, tant em van atabalar durant el mes de juliol i els primers dies d'aquest mes d'agost.

Juliol va començar amb el que semblava una bona notícia. Un nebot em va enviar un whatsapp en el qual m'informava que aquest estiu treballaria uns mesos com a becari a una empresa tecnològica. Em preguntava quants mesos havia d'estar "assegurat" per saber si, amb els de l'estiu anterior, i una vegada finalitzés el treball de becari d'enguany, tindria dret a alguna prestació per desocupació. Li vaig haver de contestar que perdés qualsevol esperança de tenir aquest dret, i li vaig explicar que les beques no suposen una relació laboral en cap cas, i que, per tant, la seva cotització cobreix totes les contingències de la Seguretat Social (malaltia, accidents de treball, jubilació, invalidesa...) excepte la de desocupació, per la qual cosa no es genera el dret a aquesta prestació. El meu nebot és un d'aquests gairebé 80.000 becaris que en el conjunt d'Espanya, tot i cotitzar a la Seguretat Social, sofreixen una dura precarietat salarial durant el temps que dura la beca, i en finalitzar-la.

Ja a mitjans de juliol, em trob a l'entrada del meu Centre de Salut a la filla d'uns veïns. En veure'm, m'ofereix fer-me soci de Metges Sense Fronteres. Li contest que a casa ja som socis d'aquesta ONG, i que no sabia que ella tingués cap relació amb MSF. Em contestà que, efectivament, res tenia a veure, i que, únicament, era la feina d'aquest estiu, que havia aconseguit mitjançant una empresa d'intermediació laboral. L'han fixada perquè faci de "captadora de socis" per diverses ONG durant tres mesos. L’han obligada a fer-se autònoma, i no li garanteixen cap retribució fixa. Això depèn dels socis que faci, i, pel que m'explica, en el millor dels casos, fregarà el Salari Mínim Interprofessional cada mes.

En els últims dies de juliol, tinc la necessitat que em portin a casa menjar preparat. És una cosa que faig amb tan poca freqüència que no recordava l'última vegada que un repartidor d'aquest tipus tocava a la porta del meu domicili. En obrir-li, m'adon que és el fill d'un amic. Li pregunt quant temps fa que treballa de repartidor. Em contesta que, exactament, no és un treballador repartidor sinó un col·laborador d'una plataforma digital que el crida al mòbil quan algun client reclama una comanda. Ni té relació laboral, ni res semblant.

I tanmateix, el meu nebot, la filla del meu veí, i el fill de l'amic seran considerats persones ocupades en l'EPA del Tercer Trimestre. I si algú parla de subocupació el el qualifiquen de persona desbaratadora.

Tot plegat, saturació turística que és considerada únicament una sensació, i tanta precarietat laboral que és considerada una millora de la situació laboral, se'm fan inaguantables. Us deix per uns dies. A reveure!