Aquests dies he assistit a diversos actes culturals, a jardins i espais condicionats que es fan agradable la trobada amb les amigues i amics, amb persones que coincideixes en moltes idees i altres que no però que valores en tot allò que fan feina.
Aquests dies he llegit diversos articles de comiat a l’apreciat Arnau Amer, el company d’infinitat de lluites i trobades. L’amic llibreter, docent, inspector. La bona persona estimada que ens ha deixat aquests dies.
En una horabaixa d’estiu quan he de pensar amb la meva contribució setmanal a aquest diari no vull dedicar-lo a n’Arnau Amer perquè pens que altres companys ho han fet molt millor que jo i m’he sentit ben identificada amb les seves paraules, no podria afegir res més de tot allò que han escrit.
Aquests dies d’estiu de sopars, de trobades a la fresca, crec que val la pena fer l’esforç de superar els comentaris tan corrents d’avui en dia: pensava que eren els nostros i m’han decebut. No era això companys, no era això. També estic decebut i val més callar... Els trobareu a les xarxes socials, amics i coneguts necessiten dir que a l’equador de la legislatura no s’ha complert les expectatives creades.
Crec que val la pena comentar tot allò bé que s’està fent, l’esforç que hi dediquen tantes companyes i companys, siguin del partit d’esquerres que vulgueu. A l’equador de la legislatura no és cert que TOT sigui decebedor i negatiu. És cert que els «nostres» siguin del PSIB-PSOE, siguin de MÉS, siguin de Podemos, estan presents a les institucions i estan fent bona feina. És cert que els i les votants d’esquerres som més exigents que els de dretes. Però la crítica, sana i necessària, no sempre ha de ser negativa.
Després de tanta cosa negativa, decebedora, què ve a continuació? «Contra Bauzà estàvem millor»? No és cert, ni us ho cregueu. Diuen, no val mostrar el fantasma de la dreta, ja ho sabem que no volem que tornin... Ningú vol que tornin, és ben cert, llevat d’aquells que sí que feien negocis amb ells, que sí que malbarataven doblers públics, que sí que s’aprofitaven dels avantatges de ser cosa...
Idò si no volem que tornin els Rodríguez, els Bauzà, els Matas, els... Convé començar a valorar el bo que tenim, la cosa bona que fan les esquerres i diguem fort i clar que estem ben orgulloses de la seva feina.
Perquè tenim molt bones persones, honestes, feineres que són batles i batlesses, regidores, regidors. Diputats i diputades, consellers i conselleres de Mallorca i de Menorca, i d’Eivissa i Formentera. I altres que són d’aquells que no surten a les fotos, persones al capdavant de direccions generals, secretaries generals, gerències... No ho dubteu. Amb totes les dificultats del món, amb totes les errades que vulgueu- per cert és mentida que les dretes conservadores sigui més bons gestors, de moment per aquí els coneixem pels casos de corrupció i furts sense gens de vergonya.
Aprofitem aquest estiu, les trobades amb les amistats, amb la família. Expliquem que no volem autoodi i que els illencs tot ho fem malament. No volem només parlar de les errades, volem també donar a conèixer els canvis que s’estan fent, que són molts, no ho dubteu.
Pensau en el vostre poble, el meu no té color d’un Ajuntament governat pel PP amb majoria absoluta a un d’esquerres que dur endavant els acords amb bon rotllo. O pensau amb el vostre Consell, el meu d’una Presidenta que el volia aprimar i fer desaparèixer a un equip de govern que vol les competències que li pertoquen per acostar més la gestió insular a la gent. O amb el Govern de les Illes Balears, com s’ha passejat pels pobles explicant la gestió feta i escoltant les demandes de la gent.
Orgullosa de la nostra gent, seriosament, críticament, que sàpiguen que som al seu costat i que els encoratgem a continuar fent feina, amb honestedat, amb seriositat, amb valentia escoltant les crítiques sí, amb responsabilitat per la confiança que els hem donat.
