El que passa amb AENA és el típic exemple del conegut capitalisme 'd'amiguets', en aquest cas la privatització d'una empresa pública per afavorir a uns pocs en perjudici de l'interès col·lectiu. El benefici net d' AENA ha augmentat fins a un 177% durant el primer trimestre d'enguany, respecte del mateix període de l'any passat, i se situà en 80,9 milions d'euros. El 49% d'AENA que es va privatitzar al febrer del 2015 va proporcionar a l'Estat poc més de 4.200 milions, xifra que estava clarament per sota del seu valor real, i les accions, que van sortir a 58 euros han arribat als 160 euros. Els grans beneficiaris d'aquesta privatització han estat els grans fons d'inversió que es calcula que han arribat a guanyar només en una jornada 800 milions d'euros. No és d'estranyar que en aquest moment hi hagi fortes pressions per continuar amb la privatització del 51% d'AENA encara en mans de l' Enaire (responsable de navegació aèria i accionista públic d' AENA). Totes aquestes xifres contrasten amb la desesperada situació de les treballadores de l'Aeroport de Menorca que no han cobrat durant dos mesos i mig i que en alguns casos han hagut de demanar aliments per poder menjar. Aquest és el capitalisme depredador del segle XXI.  

És evident que AENA s'ha convertit en un gran negoci més preocupat per fer caixa que per donar un servei públic. Dins aquest context s'entén la idea d'augmentar la capacitat operativa de l'aeroport de Palma de 66 aterratges o enlairaments per hora a 80. I a més, passar, en el conjunt d’aeroports illencs, dels 27,55 milions de passatgers computats l'any 2000 fins els 50 milions de passatgers en els pròxims anys. I així el que podem opinar els ciutadans, col·lectius ecologistes o el Govern balear, poc importa al capitalisme ‘d'amiguets’ que representa AENA, que a més a més funciona de manera totalment centralista i que recapta a l'any, 1150 milions d'euros en taxes dels aeroports de les illes.

Una de les principals prioritat de qualsevol govern hauria de ser el control d'AENA, aquesta és l'única forma d'aturar la massificació turística que està destruint els nostres recursos naturals i la nostra qualitat de vida, saturant els espais naturals i les infraestructures. Aquest és el camí per evitar el col·lapse a les illes, que no passa per la capitalcràcia que tenim en aquest moment.