algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

El Sermó de l’Enganalla arriba a Barcelona

La meva regidora de cultura i festes, Adelina Gutiérrez (qui és, per cert, la millor regidora de cultura de tota la història de la democràcia a Llucmajor amb diferència), explicava als profans, el passat diumenge, en què consisteix la tradició del Sermó de l’Enganalla. Es tracta de la representació d’un duel còmic entre el predicador i l’organista, que es proven per veure qui dels dos aconseguirà d’enganar l’altre: el predicador fa tot el possible per acabar el sermó quan menys s’ho esperi l’organista, mentre aquest intenta fer sonar l’orgue i així impedir que el predicador pugui acabar el sermó. Tot plegat, davant una concurrència que no s’està de matinar – el ritual es fa a les vuit del matí – i que té per cert que s’ho passarà d’allò més bé.

Aquest joc, que l’any passat va aconseguir el reconeixement com a Festa d’Interès Cultural (FIC) de part del Consell de Mallorca, havia estat una pràctica habitual a diferents pobles del Pla de Mallorca, per molt que a dia d’avui només es representa al Convent dels Franciscans de Llucmajor, el matí del dia de Pasqua, just abans de la processó de s’Encontrada.

Pel que expliquen els historiadors, el costum del risus paschalis, la reacció festiva al període de recolliment que acaba amb la festa de la suposada resurrecció del fill de Déu, es pot trobar a tota Europa i ve de lluny: Ja en el segle VI hi ha testimonis documentats de pràctiques obscenes realitzades pels oficiants litúrgics cristians per tal de provocar l’alegria dels feligresos davant la bona nova pasqual. Encara que els més puristes es lamentaven que s’introduïssin dins les esglésies espectacles teatrals, màscares, elements grotescs i altres “coses deshonestes” (hi havia clergues que arribaven al punt d’exhibir el seu fal·lus rampant i masturbar-se dalt la trona), d’altres, la majoria, s’hi mostraven a favor. Fins i tot catòlics tan conservadors i ortodoxes com el teòleg Josep Ratzinger (conegut també amb el nom de Benedict XVI) han defensat en algun moment que l’homilia pasqual havia de promoure l’alegria mitjançant un relat que aconseguís que tota la parròquia s’esclatàs de rialles.

Ben mirat, només es tractava de provocar la hilaritat i compartir l’alegria de la resurrecció del fill de Déu. Riure i celebrar la fi del període trist i angoixós de la quaresma. Panades esperau-me. Aquesta devia ser, segons els experts, l’arrel antiga del sermó de l’Enganalla. És clar que a Llucmajor, pel que recorden les cròniques, no s’ha arribat mai als nivells d’exhibicionisme genital i de procacitat pornogràfica que es veia a altres indrets.

Fer riure la concurrència el diumenge de Pasqua. Aquesta era la idea. Enguany, però, una versió anticipada i ben original del sermó de l’Enganalla s’ha escenificat, no a Llucmajor, sinó a Barcelona. Parlam de la comèdia representada per l’assemblea constituent del nou partit que pretenen fundar Ada Colau, Xavier Domènech i, potser si o potser no, els podemaires principatins, aquest passat diumenge del Ram. Els oficiants de la litúrgia del bé comú i de la nova política han proclamat, sense cap mena de pudor, que volen una república catalana encaixada amorosament en el si de l’actual monarquia espanyola. Tot un oxímoron d’aquests que en diríem de manual.

Efectivament, els predicadors han aconseguit provocar la riallota de tothom. Així ho han evidenciat de manera immediata les xarxes socials. “Molt bé, cracks” ha escrit Titot, per exemple, en una piulada que ha assolit el nivell de tòpic. Una república dins una monarquia confederal! El meu padrí hauria dit: “Què te pareix, secretari?”

En aquest joc, emperò, no queda del tot clar qui fa – serà Colau? Tal volta Domènech? - el paper del rector i qui el de l’organista; i tampoc queda clar a qui pretenen enganar, si als catalans o als espanyols. Al costat d’aquesta, el miracle de la resurrecció sembla un joc de mans a l’abast de qualsevol amb una capsa de jocs de màgia d’aquells que ens duien els Reis quan érem infants.

És del tot evident que els comuns no acaben de dominar el calendari litúrgic. Només així s’entén que hagin avançat la festa i la comèdia bufa una setmana, al diumenge del Ram, quan Jesús Nostre Senyor encara no haurà estat ni tan sols jutjat pel governador romà. Enguany, serà difícil que el predicador llucmajorer superi el llistó. Colau i Domènech li ho han posat molt amunt. Tanmateix, si no teniu mandra d’aixecar-vos d’hora, diumenge a les 8 ens sortirem de dubtes.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.