"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Els Països Hispanoamericanos o iberoamericanos no existeixen.

Podríem demanar si existeix l'aire? No es veu, no es toca i no s'olora... Però se sent. Us recordeu quan es deia que la terra era plana o que el sol girava al voltant d'ella... Quan la poderosa església sota amenaça impedia aquestes afirmacions? I, tanmateix, no era plana i rotava al voltant del sol. Catalunya està ací, sols ens falta el pare Aragó i: Qui sap si no pariran de nou o alimentaran el fill que mai haurien d'haver abandonat.

Bona i interessant demostració empírica d'una realitat que necessiten negar per terra, mar i aire.
Un altra proba interessant de la inexistència dels Països Catalans és la negació que va fer en seu parlamentària el govern del PP d'en Bauzà.
Crec qué és la primera vegada que veig que s'intenta negar l'existència d'"algo" que segons ells no existeix.