algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.54°
18°

Protegir no és el problema

Aquests dies podíem celebrar que la protecció de Cala Carbó, només, ens costaria 1,8 milions d'euros. Dic «només», perquè s'ha de comparar amb els cents de milions que demanaven els suposats «agreujats», però en realitat deu ni do.

Encara però, n'hi ha que continuen amb el mantra de la dreta liderada pel ja actual president del PP Balear, el Sr. Company (que ara va de moderat) que deia «protegir surt car». I s'ha d'entendre. Protegir surt car, i no per relació/efecte directe sinó més aviat en diferit, per aquells a qui se'ls trenquen les expectatives de fer-se rics a costa del territori, rústic comú o protegit, tant se val. I m'explic: a Mallorca totes les iniciatives de protecció sempre topen amb aquells que estan, no preocupats perquè s'hi pugui seguir fent el que legalment està permès fer-hi ara, sinó preocupats perquè no s'hi pugui fer els que ells hi tenien previst o en ment, sigui o no legal. L'oposició a la declaració de les ZEPA, que ara té el batlle de Vilafranca encapçalant una oposició radical, no és perquè al sòl rústic s'hi limitin activitats que són pròpies del sòl rústic, no! L'oposició és per no minar les ànsies d'aquells que en són propietaris i hi volen desenvolupar activitats que no són les pròpies del sòl rústic, diga-li habitatges, diga-li activitats turístiques, diga-li construccions vàries per a usos varis no vinculats precisament a l'activitat primària que li és pròpia. La protecció en aquesta terra, en comptes de valorar-se com un valor afegit del valuós patrimoni que un gestor municipal ha d'administrar i per tant un fet del que enorgullir-se'n, és viscuda com una «maledicció» perquè frustra totes les expectatives de lucre que el batlle de torn té ganes de poder afavorir amb la seva gestió – i no me malentengueu, no estic xerrant de prevaricació, almenys no necessàriament. Campos n'és un gran exemple. Ho ha estat sempre i ara ho torna a demostrar amb la polèmica que ha tengut com a conseqüència política que totes les forces, dretes i esquerres, s'hagin posat d'acord per, finalment, via esmena a la llei que ja ha passat dues vegades pel procés d'exposició pública, ara a esquenes de qualsevol participació ciutadana, inclogui un aparcament de 400 places sobre un terreny dunar que era prioritari recuperar. No calen més paraules.

El més trist d'això és que la gent s'aferra a aquesta necessitat de protegir les seves expectatives de lucre, caigui qui caigui i sent capaç de defensar els arguments més ridículs i perversos – per mostra, basta veure els arguments dels opositors de la ZEPA del Pla de Vilafranca. Si a aquest sòl rústic només s'hi hagués de fer l'activitat agrària que li correspon, no hi hauria cap problema amb la seva protecció, perquè són perfectament compatibles. La declaració d'una zona d'especial protecció per a les aus, no implica restriccions a les activitats vinculades a l'explotació agrària del camp, ans al contrari, la idea és generar sinergies entre aquestes activitats econòmiques pròpies d'aquest tipus de sol i la biodiversitat que precisament aquests mosaics naturals generen. Anant però una mica més enllà, veurem que aquesta protecció del territori versus protecció de les expectatives de lucre a costa de desenvolupar-hi activitats econòmiques – i hi insistesc, siguin legals o no – va, malauradament, més enllà del sòl rústic on ara ens hem situat mentalment. I en tenim un bon exemple amb la problemàtica del lloguer turístic d'habitatges que, tot i que és evident que també genera un impacte sobre el sòl rústic (més dispers i menys evident, però no menys greu) el cert és que té conseqüències directes greus ja a Ciutat sobre el dret fonamental d'accés a un habitatge. Llavors aquí ja no es tracta de protegir només el territori, es tracta de protegir les persones i tot i així, trobam argumentaris fins i tot progres arreu, per justificar una activitat que ja ha quedat ben clar que és un fenomen greu i d'ampli abast, especulatiu i en absolut col·laboratiu, que està desfent la Ciutat i el seu teixit social i econòmic al marge de qualsevol planificació. Aquí no ens topam amb l'oposició de col·lectius propers al conservadorisme illenc defensant-lo, no, aquí ens trobam amb una àmplia diversitat de «tendències» ideològiques que defensen les seves particulars expectatives de lucre, per davant de una realitat social cada cop més alarmant i crispada.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.