algo de nubes
  • Màx: 20.4°
  • Mín: 13.1°
20°

Liquidar la mallorquinitat

Diumenge passat en Toni Trobat publicà un article titulat “La mallorquinitat líquida, una arma política”. Em felicit de poder aprofitar els articles dels amics més preparats que jo com a falca on recolzar les meves rovellades palanques argumentatives. A algú li pot semblar una forma de parasitisme intel·lectual. Si és així, hauré de reconèixer-ho com a tal, tot excusant-me en el fet que dos caps sempre pensen més que un de sol i agraint l’estímul que representen les seves reflexions.

En Toni argumenta, amb un estil, com sempre, impecable, la detecció d’una nova forma de sentiment de mallorquinitat, - que ell anomena líquida -, basada en elements aparentment banals, com puguin ser un cert gaudi de percebre l’espai i el temps en clau mediterrània. Un sentiment difós que tindria un correlat polític potser encara no explotat: de manera especial, en la defensa del territori i en l’angoixa davant la incapacitat de regular la densitat demogràfica. A tall d’ironia, Alberto Magro, el lúcid analista econòmic que sovint ens instrueix des de les pàgines d’un altre mitjà local, escriu: “en las islas hay 424.112 plazas de alojamiento turístico autorizadas y están cansados además 1.144.396 residentes(DM de 20 de març, pàgina 2). L’error tipogràfic no deixa de ser oportú, perquè evidencia que els indígenes censats en les darreres colònies castellanes d’ultramar començam a estar-ne ben cansats, tant de la massificació que patim i que patirem un altra cop aquest estiu, com de la incomprensible i injustificable incapacitat del Govern per posar-li remei.

El que m’allunya de les tesis den Toni és la seva insistència en que els elements identitaris – que ell associa a formes de nacionalisme etnolíngüístic – del discurs sobiranista tradicional mallorquinista no han servit per fer majoritària una opció política clarament no-espanyola. Entenc la seva preocupació per construir nous arguments pensats especialment en els nous ciutadans. Però no crec que mai hi hagi hagut, a les illes, una tal forma identitària de sobiranisme. De manera que no acab d’entendre el sentit de combatre un suposat enemic inexistent.

En canvi, el que no hem explicat amb prou contundència, tant als indígenes com als nouvinguts, és que difícilment podrem construir, ni uns ni altres, un projecte de futur en el marc legislatiu d’un Estat – l’espanyol – que sempre s’ha definit a sí mateix com el paradigma de l’anti-il·lustració i de l’europeïsme. I això ens perjudica per igual als qui hem nascut aquí com als qui hi arriben amb l’expectativa d’una vida millor i més digna.

En això, sí que li he de donar la raó a en Toni: no farem més sobiranistes explicant la derrota de 1715 als nouvinguts o traguent les estelades al carrer cada 30 de desembre. Als qui arriben confiant a trobar unes condiciones de vida millors, no els podem explicar tot allò que ens van usurpar les tropes borbòniques. Sí que podem, en canvi, explicar que serà el propi Estat qui més traves els posarà a la consecució de les seves expectatives: que sàpiguen què és i què representa, pel que fa als drets de la ciutadania, ser espanyol; que entenguin que en aquest Estat mai no arribaran a ser considerats ciutadans de primera.

Paral·lelament, les crítiques al nacionalisme de, per exemple, Ramon Aguiló (vegeu l’entrevista que fa part del llibre Somnis Compartits de Jordà, Colom i Mayol), com una ideologia contraria al Sapere aude kantià i als ideals de la Il·lustració cau, al meu entendre, en el mateix error de l’argumentació den Trobat: en aquestes contrades, l’únic nacionalisme etnolingüístic, identitari i excloent que hi ha hagut és i ha estat el de les elits castellanes que han governat la metròpoli amb un absolut menyspreu de qualsevol cosa que faci olor de democràcia i de justícia social; el mateix nacionalisme excloent i fragmentador que ha construït i ha sabut escampar entre els nostres veïns i veïnes el fals mite d’un suposat lo nostro, com quelcom essencialment oposat a tot el que prové del Principat.

Resumint, el que m’asusta de les argumentacions d’una persona que, com en Toni Trobat, no tenc cap dubte que comparteix els mateixos somnis de bastir un país i un estat que no ens faci avergonyir, és que puguin ser utilitzades per justificar unes regles de joc que estan dissenyades específicament per aconseguir un resultat que serà sempre guanyador per a ells i perdedor per a nosaltres. I en aquest sentit sí que és del tot pertinent diferenciar entre els “ells” que no respecten els valors de la democràcia i un “nosaltres” que - ho demostram cada dia - estam més a prop de tot allò que representa la idea d’Europa.

Liquidar la mallorquinitat – aquesta forma nostra de definir la catalanitat – ha estat i és l’estratègia de tots els governs de l’Estat, amb independència que s’hagin definit de dretes o d’esquerres. Per això Catalunya ja ha renunciat al vell anhel de reformar Espanya. Però a ca nostra aquest anhel encara és molt present, especialment i de manera discreta entre certes formes progressistes de pensament. Acceptar que no hem de caure en l’error de defensar un sobiranisme en clau identitària és cometre la ingenuïtat de creure que l’Estat espanyol tampoc no ho fa, quan són justament ells qui organitzen jures de bandera civils i altres formes d’exaltació patriòtica que, a Mallorca, pixen fora del test. Per això, me preocupa una mica que fins i tot aquells que, en privat, es manifesten com obertament sobiranistes, no se n’adonin que s’estan fent la clau del lloro i que, de resultes d’aquesta ingenuïtat, no s’acabin convertint, contra la seva voluntat, en còmplices de les estratègies centralistes de liquidació de la mallorquinitat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

Mallorca se està degradant.

Abans se podria dir que ocupava el primer lloc,
però ara ocupa el lloc 12.

Tots els immigrants procedents País Guasc, Navarra, Catalunya, Cantabria, Aragó, Asturias, Galicia, La Rioja, Valencia, i las duas Castellas (incloent Madrid) i Múrcia i els seus descendents han perdut o han errat, si haguessin quedat a son país estarian millor.

I ès qüestió de anys que Mallorca quedi darrer ja que queda poca distància que Canaris, Andalusos, Extremenys mos passin.

Com més se castellanitza Mallorca més se degrada.

Valoració:4menosmas
Per cucut, fa mes de 7 anys

Qui no estima sa terra, no pot estimar res (Lord Byron). Per tant visca els Països Catalans, sempre !

Valoració:5menosmas
Per Tolo, fa mes de 7 anys

Crec que les dues posicions no estan tan allunyades. L'article d'en Trobat crec que precisament es basa en allò que diu en Segura "l'únic nacionalisme etnolingüístic, identitari i excloent que hi ha hagut és i ha estat el de les elits castellanes". N'Amadeu Mezquida (politòleg de València) ja comenta a una entrevista que qualsevol altre nacionalisme etnolingüístic té les de perdre si busca el xoc amb Espanya. Abaix, està l'article amb reflexions molt interessants.
Sens dubte aquesta "Mallorquinitat liquida" té els seus perills, el més clar és que esdevingui un arma de doble fil. També és cert, i això és el meu parer, que és un moviment més visible a Palma que altres indrets.
A Palma en no res, amb Canamunt i Canvall, les Llonguetades, la Confraria de Sant Sebastià, etc. s'ha creat més sentiment de pertinença (a Ciutat) que no les Diades o la Colcada, o amb segons quines altres polítiques. El repte està en què això no quedi buit, que no esdevingui una cosa folklòrica i simpàtica (liquida) i que acabi tot com una escala de penjar sobrassades.

http://www.nationalia.cat/entrevista/10949/si-el-valencianisme-busca-el-xoc-frontal-amb-lespanyolisme-perd-sempre

Valoració:5menosmas
Per Remei, fa mes de 7 anys

" “nosaltres” que - ho demostram cada dia - estam més a prop de tot allò que representa la idea d’Europa. "

Realment qualcú pensa que qualcú creu/veu això?
Ni jo, que m'hi esforç, puc percebre ni qui som aquests "nosaltres" ni tampoc què/com ho demostram....
Llavors... com ho ha de veure qualque votant de Podemos (ja no dic telespectadors de Tele5)??

Valoració:4menosmas
Per Recercador, fa mes de 7 anys

Excel·lent article. no a la liquidació del mallorquinisme

Valoració:4menosmas
Per toni, fa mes de 7 anys

Enhorabona per l'article, pens que calia una resposta a l'article del Sr. Trobat. Només estic en desacord amb vostè en que es mostra "una mica" preocupat en relació al que diu en el darrer paràgraf, pens que hem d'estar "molt" preocupats pel que diuen persones com el Sr. Trobat.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente