Avui és un d'aquests dies que resulta molt complicat centrar-se i escriure un article sobre  només un tema. Han passat massa coses aquests dies. Així que aprofitaré la llibertat que el dBalears em dona per tractar tres temes d'aquests darrers dies.

Sobre... Janusz Korwin-Mikke

Fa dues setmanes que a aquest mateix mitjà vaig publicar un article anomenat 'Falten 5 dies pel 8 de març'. S'encetava amb el cas de l'eurodiputat polac que defensava la discriminació salarial de les dones per motius cavernícoles. Doncs bé, l'Europarlament ja ha investigat i ha determinat el càstig per aquestes declaracions tant lamentables: 30 dies sense cobrar dietes i 10 dies de suspensió de tota activitat parlamentària. Patètic.

Després d'un segle de lluita feminista, de canvis (molt lents) en la societat, d'avanços cap a la igualtat entre homes i dones, podria arribar a entendre una sanció com aquesta per cualque micromasclisme, una que rèmora del patriarcat, però mai per una afirmació d'aquest calibre. En la meva opinió, encara hi ha massa tolerància al masclisme a l'Europarlament i m'imagino que el fet que el president sigui un conservador italià, Antonio Tajani, té alguna cosa a veure. Una pregunta tendenciosa per tancar el tema: si hagués estat una dona progressista la presidenta de l'Europarlament, la sanció hauria estat més contundent?

Sobre... Biel Company

Ahir, eldiario.es es feia ressó de la que m'imagino que és una filtració de l'equip d'en Bauzá: en Biel Company va agredir un jove de dotze anys ja fa més de deu anys. Patírem quatre llargs anys molt difícils d'oblidar del mesiànic Bauzá que, ara, fruit de la desesperació de veure com perdrà un congrés al que ni tan sols els que li varen donar suport el suporten, comença a jugar a fer de Frank Underwood i mirar de crear tot el caos possible per mirar de treure'n profit. 'O nosaltres o el caos' sembla que pensi. Patètic.

Tradicionalment, al PP, aquestes coses no sortien a la llum, es resolien com ho fan els grans poders, pactes de cavallers -disculpeu l'expressió- allunyats d'incòmodes testimonis inconvenients.

Tornant a Company, no feia falta aquest succeït per assabentar-nos del seus principis. Per qui tengui problemes de memòria, bastava que cerqui “Company + llagosta + Cabrera” a qualsevol metacercador d'internet. Al final, sabeu com acabarà tot? Efectivament, això passarà, Bauzá perdrà el congrés i a desenes de milers de votants no els importarà confiar a Company el seu vot. Ben igual com el que li passa a Frank Underwood. Patètic.

Sobre... Balti Picornell

Sembla que l'excés de zel i la manca d'experiència li han jugat una mala passada al president del Parlament, i a la vegada, ha produït una situació digna de la commedia -com diria n'Ignatius Farray- a la que, per tractar un tema com la transparència, es fan fora del Parlament a la premsa i al públic. Un contrasentit sublim. Qualsevol persona sana sabrà apreciar l'ironia. Tot i que ha reconegut la responsabilitat, li convendria replantejar-se si qui li va assessorar sobre els possibles efectes contra la seva persona per no aplicar aquest article -és a dir, qui li va dir que o ho feia o prevaricaria- és la persona més assenyada a la que lligar el futur del seu mandat i la seva carrera a la política.

Ja ha demanat disculpes per allà on ha pogut. Una pena que amb aquesta equivocació, fàcilment evitable, hagi quedat en segon o tercer pla el tema de l'esmena a la moció: la reprobació del diputat Álvaro Gijón. Clar que és més lamentable que el PP el mantengui als seus grups, tant a Cort com al Parlament. Cualque cosa deu saber en Gijón perquè al PP li costi tant desfer-se'n d'ell.

El més preocupant de tot plegat és el fastigós classisme burgés amb el que es critica a Picornell. Ahir, Javier Alarcón -forense i del PP- a la Cadena SER no va tenir cap tipus de problema en dir, dirigint-se directament a Picornell: 'lo único que tienes que coger, coges las herramientas, coges la gubia y te vas a casa a hacer ventanas de metal que es donde realmente haces bien tu trabajo' (a partir del minut 10:48 de l'audio d'aquest enllaç). Patètic.

És intolerable que a dia d'avui encara es jutgi a la gent per la seva professió, per titulacions acadèmiques o, simplement, per l'aspecte. Alarcón mai ha criticat ni criticaria a, per exemple, Jaume Matas d'una forma semblant. Imaginau: 'lo único que tienes que hacer es coger tus bolígrafos, coges tu calculadora y te vas a tu oficina a hacer de funcionario del Servicio de Financiación Autonòmica que es donde realmente haces bien tu trabajo'. Ja. Jo tampoc m'ho puc imaginar.

Puc coincidir amb molta gent en que, tot i que Balti Picornell es pot convertir en un bon polític, la seva manca d'experiència fa que no sigui la persona més idònia per desenvolupar un càrrec com aquest en aquest moment. Ara bé, mai compartiré que per ser ferrer, pagés, sabater o escombraire, automàticament quedi exclós  per fer política i que aquesta quedi per advocats, economistes i cualque titulat universitari despistat més. Això és el classisme contra al que procur combatre dia a dia. Segueixo pensant que és molt positiu per a la democràcia i com a exemple per la societat, que algú que ha lluitat al carrer pels seus ideals ara ocupi la presidència d'una institució com el Parlament de les Illes Balears. La participació a organitzacions socials i la formació extraacadèmica són elements molt polititzadors i transformadors. Però d'això, ja en parlaré al pròxim article.