26 de maig de 2015, el fins aquell moment president de la nostra comunitat autònoma i del PP de Balears, José Ramón Bauzá, presenta la dimissió del partit com a conseqüència del desastre electoral de les eleccions locals.  El PP va obtenir els pitjors resultats de la seva història, enfront dels millors obtinguts quatre anys abans.  Els populars quedaren fora dels equips de govern de Balears, dels consells insulars i de les principals poblacions de la Comunitat.

Ningú no es va estranyar, i semblava d’allò més lògic, que Joserra decidís dimitir rere l’hecatombe electoral.  Però el que hi havia de ser un punt final polític, amb designació inclosa cap al cementiri d’elefants oficial de l’Estat, com és el Senat, de sobte dóna un gir inesperat i observem incrèduls, com aquest home vol novament arreplegar les regnes del partit per intentar tornar a governar Balears.

Res no atura aquest personatge, no es dóna per al·ludit quan tothom constata la indiferència amb la qual li tracta la direcció estatal del partit, ni quan cap líder estatal o ministre no es vol fer una fotografia amb ell, ni les 100 mil persones que es varen manifestar contra ell, ni el seu patètic i fracassat intent de ser ministre, ni com li giren l’esquena els fins fa poc fidels seguidors, Antoni Gómez inclòs… ell, ell mateix i el seu mecanisme, sempre a la seva!

No em neguin que quan varen llegir que es postulava novament per presidir la seva formació, no varen fer la mitja, alhora que pensaven “aquest home ha trabucat el cap!”. Idò miri’ns, ja només queden dos candidats per presidir el PP i un és ell!

Però el que vertaderament sembla mentida és l’argumentació amb la qual ha aconseguit arribar novament fins al punt de partida.  La seva catalanofòbia furibunda és la que li dóna ales entre els seus, tantes que el seu rival polític Gabriel Company (“teòricament” regionalista),  ha hagut de modificar el seu discurs cap aquest terreny, fins al punt d’haver de retre homenatge (foto inclosa) a la Fundació Jaume III.

Quina pena, senyors!, som dels que pensa que amb la importància i implantació del PP a la nostra terra, aquest partit hauria de respirar un tarannà modern, que empenyés el carro amb la resta de formacions, tot cercant el millor per a Balears.

En lloc d’això ens trobem que aquest mes, al Congrés Regional, els populars hauran de triar entre el dolent o el pitjor, per fer front als pròxims quatre anys. Quina llàstima per al PP i quina llàstima per a Balears!