La rata de les clavegueres de l'Estat Eduardo Inda, va proclamar fa pocs dies que ETA podia «matar algun jutge o algun fiscal, però tampoc en van matar gaires».

L’Audiència Nacional espanyola, hereva directa del Tribunal d’Ordre Públic franquista, ha dictat més sentències per «enaltiment del terrorisme» d’ençà de l’alto-el-foc d’ETA que quan aquesta organització estava operativa i matava.

«Persisteix l’ús del delicte d''enaltiment del terrorisme' per a processar persones que exerceixen de manera pacífica el seu dret de llibertat d’expressió.» adverteix Amnistia Internacional.

Quan ETA ja no matava, Rajoy i el seu govern varen impulsar una reforma del codi penal que preveu un enduriment de les penes per ‘enaltiment de terrorisme’ que poden arribar als tres anys de presó, de manera que pot implicar ingrés a presó malgrat no tenir antecedents.

Quan ETA matava el discurs de tots els estaments de l'Estat espanyol era «sense violència es pot parlar de tot, d'independència i del que sigui». Ara que ETA ja no és en actiu, es persegueix, es criminalitza i es jutja polítics pel sol fet d'organitzar una consulta ciutadana.

Sis anys després de la renuncia a la lluita armada per part d'ETA, es persegueix policialment i judicialment i se'ls intenta vincular amb l'organització basca, persones com el cantant de Def con Dos, César Strawberry, el regidor d’Ahora Madrid Guillermo Zapata, l’humorista Facu Díaz, una jove tuitàire de Múrcia, Cassandra Vera, la jove tuitàire de València Maria Lluch Sancho, uns titellaires de Madrid, els rapers catalans Pablo Hassel i Valtònyc... per expressar les seves opinions, estridents, però amb mètodes estrictament pacífics.

Sembla que n'hi ha que enyoren ETA.