Rafel Crespí

Plou damunt banyat

Rafel Crespí27/01/17 0:00

Plou. Els camps s'aneguen. Els albellons i sequioles drenen aigua tant com poden. La mar s'engreixa. Els sembrats segurament es podriran, enguany que havia plogut bé d'hora. Ja ho va dir el de Xàtiva: o plou poc o plou massa... Els arbres, molts també. Un any per sequera un altre per beure massa. Però mai no plou a gust de tothom. En Rajoy espera les pluges com les de l'abril. Tant li fa si l'horta pateix. L'horta, desgraciadament, o per sort, no té portes de cap casta, sobretot de giratòries. No és com les elèctriques, que sí en tenen i ex ministres i ex alts càrrecs hi entren aixoplugats d'una nòmina excel·lent. Que ja pot ploure ja, que ells no es banyaran. Però en Rajoy riu, riu i vol que nosaltres també riguem. Riu com un dement orat, potser cosí germà del boig d'Auca, de Rosselló-Pòrcel. “Hi ha les finestres que tenen el record del suïcida/ i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se'n”. Riu perquè amb la seva cara mig de beata falsa mig de safanària mustia ha anunciat que plourà i per tant – potser per intervenció de l'Esperit Sant- l'electricitat baixarà. Bé, no baixarà, és que l'any passat estava barata perquè el gas i el petroli anaven barat. Degué ploure més? Aquí va fer més sol, però no fotem!, l'autoconsum ha d'estar penalitzat. No convé minvar guanys a les empreses que serveixen de refugi daurat a les eminències patriòtiques – que vés a saber on tributen- i que proporcionen, només amb la seva presència – com qui mira ploure rere els vidres- suculents guanys als grans directius i als grans accionistes. Quina barra! I encara el voten. Però després del que ha passat amb en Trump qualsevol cosa és possible.

Però es veu que tenir barra, molta barra, i ser del PP deuen ser coses consubstancials. Com una porta giratòria. Basta veure les miserables declaracions d'Enric Millo, delegat del Govern Central a Catalunya on digué que amb els diners que s'ha gastat Puigdemont amb la conferència a Brussel·les s'hauria pogut comprar una ambulància que hauria pogut salvar la vida de la nina de Blanes. Potser sí, sr. Millo, però si no s'hagués rescatat la banca, les autopistes i tantes altres coses que tots tenim al cap, s'haurien estalviat moltes més morts, fins i tot la de Blanes. Quantes persones, directament o indirecta, deuen haver mort durant el govern del PP per mor de les retallades que ells varen dur a terme? Potser, el sr. Millo li aniria bé fer confessar en Trillo. Confessar-se en el sentit més cristià del terme.

Com la barra que ha tengut el PP de les Illes que, després dels seus orgasmes continuats i persistents amb na Xelo Huertas, ara s'ha despenjat amb unes declaracions dient que ells han estat els qui han desbloquejat la situació que ja es floria dins el camp de l'esperpent. Són verdes exclamà la rabosa quan no va poder atènyer el raïm, més o menys el mateix ha exclamat el PP quan davant l'amenaça del càstig legislatiu per prevaricació, ha optat per trencar els darrers esglais de plaer amb l'ex (un poc de tot -PSOE-PODEM) i girar-se cap a l'altra banda mentre, tot component-se els enagos – si escrit apujant-se la bragueta em cremen per sexista- postocoitals, declaren que gràcies a ells s'ha recuperat la dignitat al Parlament Balear.

Tals exercicis de barruts n'ha eclipsat un altre que mereixeria capítol a part. Em referesc a la presència ben notòria de José Ramón Bauzá a l'acte de lliurament del premis literaris Ciutat de Palma, els mateixos que ell va degenerar. Un Bauzá que va haver d'aguantar el xàfec que el monàstic però persistent Antoni Vidal i Ferrando -amb vehemència franciscana- li va endossar des de la tribuna dels oradors, tot parlant dels quatre anys nefastos i de persecució lingüística que el kaisser destronat va legislar. Bauzá no va aplaudir, hauria estat la quadratura del cercle barrut.

Però plourà i tu i jo, contribuent i consumidor, tendrem una alegria. O més d'una. Quan en Montoro ens demani els calerons per la declaració de l'IVA, o l'IRPF, li ho podrem dir ben clar: les inclemències meteorològiques fan que no li pugem pagar tant, esperi a que plogui, potser llavors anirem més generosos. Com les elèctriques, paraula de Rajoy.