Avui ens hem despertat amb la suposada bona notícia del desbloqueig dels nomenaments dels quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional que es fa a proposta del Senat.  El periodista s’esforçava a destacar les bondats de l’acord al qual hi havien arribat el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol, acord mitjançant el qual el PP triava dos dels futurs magistrats els socialistes un, i el darrer seria consensuat per ambdues formacions.

El Tribunal Constitucional es compon de dotze membres, quatre elegits pel Senat, altres quatre pel Congrés de Diputats, dos pel Govern i els altres dos pel  Consell General del Poder Judicial. És a dir, deu dels dotze membres són elegits pels polítics de torn, bastant-se PP i PSOE per repartir-se quasi tots els nomenaments.

I jo em deman, és una bona notícia que els partits polítics triïn i es reparteixin els membres de l’òrgan judicial més important de l’Estat? On és la separació de poders? Sí, ja sé que estem avesats en aquesta mena de mercadeig politico-judicial, però no convindran amb jo que no és el que toca!

Al cas d’avui, amb l’acord entre els dos partits per elegir els membres que li corresponen al Senat, mira per on, acabam de trobar-li una utilitat a l’òrgan més prescindible de l’Estat, triar magistrats pel TC!

No és admissible la politització de la Justícia i aquest sistema de nomenament ho és, per molt gravat que hi estigui a la sacrosanta Constitució. La solució és ben senzilla, que siguin els mateixos juristes els que triïn als més capaços per desenvolupar una de les tasques més difícils i principals de l’Estat.

La politització dels tribunals i per tant de  la Justícia no és bona i ens pot portar cap a sentències purament polítiques com a la de l’Estatut de Catalunya, vertader germen de l’actual Procés Català.  És aquesta la Justícia que volem?