Una jutgessa acaba de decretar que l’Ajuntament d’Alacant ha de tornar a col·locar les plaques amb noms franquistes als carrers de la ciutat. Es veu que la Llei de la Memòria Històrica no es pot aplicar a la ciutat perquè hi ha un recurs en contra de la seva execució. Qui l’ha posat, aquest recurs? Ni més ni manco que el Partit Popular a Alacant, que amb aquesta decisió es posiciona clarament a favor del franquisme i de l’extrema dreta.

La connivència del Partit Popular amb el franquisme i la dreta més dura no és gens estranya al País Valencià. Sabedors de la força potencial de moviments ultres com España 2000 i altres formacions, al PP de la contrada li ha convingut sempre endurir els seus discursos per evitar una fuita de vots massiva de cap a aquestes plataformes electorals. Així doncs, el PP es veu forçat a ser intransigent i ocupar aquest espai ideològic.

La pregunta és obligada: ho fan de grat o per força? És a dir, ens trobem al davant d’una tàctica perillosa o davant d’una estratègia fundacional per marcar territori i satisfer aquests desencisats perquè els acabin votant?  Només de grat es pot presentar un recurs contra la llei de la Memòria Històrica i la seva aplicació i gaudir quan la jutgessa –que podria tenir altres feines enlloc d’acceptar-lo amb aquesta rapidesa- l’accepta a tràmit.

Aquests jocs costen a les arques públiques molts diners, però sobretot ens demostren fins a quin punt estam lluny d’Europa i fins a quin punt l’exaltació del franquisme i el feixisme queda impune una vegada i una altra. Gràcies PP d’Alacant per deixar-nos veure ben a les clares que a Espanya el franquisme perviu també dins el si d’un partit majoritari que l’hauria de perseguir i condemnar en lloc d’enaltir.