Estimadíssims Reis Mags d'Orient,

Com que enguany m'he portat molt molt bé, demanaré un regal, només un, però un que només vosaltres podríeu aconseguir fer realitat: detenir el feminicidi que patim.

La situació és tan esperpèntica que al mateix diari, el primer dia de l'any pots trobar la notícia de qui ha estat el primer bebé que ha nascut el 2017 a Balears i alhora saber qui ha estat la primera dona assassinada. I també la segona. Ens han anestesiat la sensibilitat fins el punt que ens costa adonar-nos d'aquesta bojeria.

No sé si ses Majestats saben que oficialment 44 dones varen ésser assassinades a Espanya el 2016 (a l'espera de resoldre 7 casos més) de les quals 6 eren de les Balears. Per si no fos suficientment greu, més d'un terç, el 36,4%, havien presentat denúncia. Naturalment, des de diversos sectors de la política i la societat cunyada, això és un caprici de l'esquerra, una excentricitat, mai una xacra, perquè allò important són els assassinats d'homes per part de les seves parelles.

Aquesta gent és la mateixa que se'n fan creus amb les 829 víctimes d'ETA (període 1968-2010) i quan els hi diuen que a Espanya 879 dones han estat assassinades en el període  2003-2016 ho lamenten però automàticament introdueixen a les converses preguntes sobre les xifres de violència sobre els homes. Coincideixen amb les mateixes persones que diuen que estan contra el feminisme perquè estan contra els extrems i creuen en la igualtat entre gèneres. Podeu treure les vostres pròpies conclusions.

Honorables i sabis Reis d'Orient, ja sé que això no és bó de fer, que és massa regal per, solament, una persona, però jo no ho estic demanant per mi, ho faig per tota la societat i especialment per totes aquestes dones que no han pogut criar els seus fills, que no han pogut arribar a tenir-los o que, simplement, no han pogut acabar els alens tranquil·lament al llit de ca seva. Simplement, no és just.

Estic molt preocupat perquè veig que moltes filles s'estan criant en el món de les princeses on aprenen que un príncep les ha de rescatar enlloc de rescatar-se elles mateixes, i així comença la submissió. Veig que molts fills s'estan criant en el món dels superherois on aprenen que mitjançant la violència es poden solucionar els problemes, i així comença la dominació. Veig amb preocupació que les forces que lluiten contra l'heteropatriarcat encara no són suficients i que es prenen a la lleugera moltes decisions que poden semblar innòcues, són determinants de cara al desenvolupament de la personalitat i de la consciència pròpia.

Fa poc més d'una setmana em vaig trobar amb la meva amiga Silvia per anar a un concert. Ella també va quedar amb unes amigues i en acabar el concert, una d'elles es va apuntar a fer la darrera a un altre local. Allà un jove, que no devia tenir ni 30 anys, es va dirigir a mi, amb evidents signes d'embriaguesa, per dir-me que jo era un afortunat. Jo m'hi considero un afortunat, però li vaig demanar quin era el motiu que li va portar a aquesta deducció. La seva resposta, tot i que jo la sospitava, em va fer perdre la fe en l'ésser humà (això em passa un parell de pics al dia): “tens dues (dones) només per a tu, podries compartir, no?”.

Me sap molt greu haver de fer de Grinch el dia de Reis, però crec que si feis realitat el meu desig, valdrà molt pena.

Signat, Alejandro.

P.D: Si no podeu acabar amb el feminicidi, al manco podeu mirar de fer que aquests homes que assassinen una dona i després es suïciden, canvïin l'ordre?