Ahir es va fer pública la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que una vegada més sentenciava contra la forma d’impartir justícia per part de la judicatura espanyola.  Aquesta vegada li han tocat a les famoses clàusules sòl dels préstecs hipotecaris, i Europa ha sigut inflexible. Els diners indegudament cobrats pels bancs als seus clients hauran de ser retornats des de l’origen de la hipoteca i no des de la sentència del Tribunal Suprem de maig del 2013. És a dir el TJUE fa la contrària al Suprem espanyol.

Per què el Tribunal Suprem al seu dia va sentenciar la retroactivitat a maig del 2013 i no des de l’inici?, senzillament perquè considerava que es posava en risc la sostenibilitat dels bancs, increïble! El Tribunal Suprem ens deia que per damunt la Justícia, es trobaven els guanys de les entitats financeres i Europa ens corregeix, afortunadament.

És la primera vegada que Europa falla contra Espanya?, no, basta recordar la del mes de setembre contra l’encadenament de contractes a l’àmbit sanitari, o la sentència que igualava  les indemnitzacions dels interins respecte a la resta de treballadors.  També podríem citar com a exemple la famosa i trista “doctrina Parot”, per la qual es varen d’haver d’alliberar un gran nombre de condemnats, per un incompliment excessiu de la seva pena. Aquesta darrera va ser de gran magnitud, perquè independentment que la majoria dels condemnats fossin per per causes relacionades amb el terrorisme, el que es posava en evidència era una connivència de tots els estaments judicials espanyols per evitar l’accés a la llibertat de determinats condemnats una vegada complida la pena.

Què posa de manifest tot aquest seguit de sentències? A mi particularment, a vegades, em fa dubtar sobre si el poder judicial és vertaderament del tot imparcial. Els tres exemples que els he citat són prou evidents, la permissivitat amb la gran banca, al cas de les clàusules sòl, o amb la mateixa Administració Pública espanyola al cas de l’excés de contractació temporal a l’àmbit sanitari, i per últim contra la posada en llibertat d’uns determinats condemnats degut a la pressiómediàtica.

Tenim una vertadera separació de poders a Espanya? És normal que el poder judicial estigui tan polititzat? Són preguntes difícils, amb respostes més difícils encara, però per sort tenim a Europa i la seva justícia que ens les respon de tant en tant.