Un any més, ja som a nadal. L'arribada de les festes ve sense demanar permís; surts al carrer un dia i veus més tràfec de l'habitual, les botigues més plenes, l'ornamentació nadalenca i notes una espècie de pressa entre la gent segurament deguda al fet ha de complir amb totes les compres de rigor i el temps comença a esfumar-se. Moments de compromisos; sopars d'empresa, trobades familiars, multitud de felicitacions rebudes i enviades... La família, que té un pes especial a casa nostra, és l'absoluta protagonista durant aquests dies. I tampoc es tria. El nadal, per la seva naturalesa ens convida a emocions intenses i contradictòries; nostàlgia de persones estimades que ja no hi són, la tristor d'una solitud no escollida, el cabreig d'haver de complir amb obligacions socials o familiars per allò del que diran, però sens dubte també l'alegria de retrobar-nos amb persones que, per circumstàncies de la vida, només coincidim durant aquest època de l'any. Deixar-se impregnar per l'entusiasme d'aquestes que (elles si) viuen el nadal intensament.

El nadal no és més que una expressió concentrada en uns pocs dies d'alguns dels nostres hàbits i preferències que ens defineixen com a societat; la família, el consum i la religiositat. Cada un dels tres elements es podran compartir o viure de forma més o menys intensa, però tots ells resulten omnipresents per aquestes dates. I, de forma una mica menys intensa, la resta de l'any. És moment, igualment, de reproduir rols; com amb molta gràcia ens recorden les feministes de «Locas Del Coño», amb el seu video on presenten un «sentador de madres», que permet alliberar les dones de les famílies de carregar amb totes les tasques culinàries que comporten els inacabables àpats nadalencs.

La vessant més reflexiva i d'introspecció a la qual, teòricament, també ens convida el nadal, podria ser útil per rebaixar una mica l'activitat frenètica habitual i repensar el significat d'aquesta celebració. Si representa només l'exaltació d'un conjunt d'elements que suposadament, s'han de tenir per ser feliç provocant, en lògica contraposició, infelicitat entre els que no tenen família, doblers o celebracions on assistir o si, contràriament, poden ser un bon punt de partida per constatar que repetint una sèrie de rituals que seguim sovint per inèrcia, ens dedicam a reforçar els pilars d'una societat centrada en fer grans regals materials quan, moltes vegades, regalar coses que no poden comprar-se resultaria més enriquidor i qui, sap, potser posaria les bases cap a una forma diferent de relacionar-nos.