Aquest dissabte es celebrarà el Congrés Insular d’Esquerra Republicana de Mallorca. Els militants del partit estan convocats a les 10 h. del matí a Sineu per tal de participar en la votació dels membres de la nova executiva que substituirà la comissió gestora que durant aquest any ha dirigit el partit de forma transitòria.

Després del congrés que Esquerra Mallorca va celebrar l’octubre de 2015 a Santa María del Camí, es va obrir un període de tensió, provocat perquè en aquella ocasió no es va poder proclamar guanyadora a cap de les dues candidatures que es presentaren. Els Estatuts del partit estipulen que només es pot proclamar guanyadora una candidatura si obté, al manco, el 55% dels vots, i això no es va donar. Després de dos mesos de negociacions, la incapacitat d’arribar a una fusió consensuada entre les dues candidatures va forçar l’Executiva Nacional a prendre una decisió inèdita fins aleshores i nomenar un equip de nou persones per tal d’assumir-ne la gestió interna.

Aquests companys han hagut d’assumir, a contracor, una tasca ingrata: posar oli a les ferides emocionals, treballar per la cohesió interna i recuperar davant la societat civil la imatge de partit seriós i responsable que Esquerra sempre havia tingut. Varen ser acusats per alguns companys de manca de legitimitat, en la mesura que no havien estat elegits en una votació assembleària. Part de raó no els mancava, encara que era totalment evident que la incapacitat de generar consensos prioritzava l’excepcionalitat de la situació. Calia mirar endavant. En qualsevol cas, la situació s’ha sabut reconduir i, finalment, arribam a una nova convocatòria amb una candidatura unificada, fruit del treball de pacificació i de reconducció dels ponts trencats, amb la qual es pot donar per tancada la crisi interna i la divisió que s’ha patit d’ençà el novembre de 2014 quan la dissortada participació en el procés de primàries de Més per Mallorca posà Esquerra en una situació d’extrema gravetat.

A partir de dissabte, s’obre un nou capítol en la història interna de l’organització, on la normalitat haurà de ser el tret irrenunciable. La nova executiva tindrà tota la legitimitat que li donarà l’assemblea de militants per desenvolupar els projectes i l’acció política que s’aprovi. Especialment, interessa a tot el món sobiranista d’aquestes illes nostres saber què passarà quan, hipotèticament el maig de 2019, hi haurà una convocatòria electoral on, molt probablement, els ciutadans i ciutadanes serem cridats a una triple votació: les municipals, les autonòmiques i les europees, quasi segur les tres alhora.

En aquest context, i sobretot tenint en compte els antecedents, serà fonamental esbrinar si hem après dels errors del passat i si som capaços de bastir fórmules majoritàries capaces d’engrescar a la nostra ciutadania o si, un cop més, les nostres disputes internes faciliten el camí per a una nova majoria dels partits que només actuen al dictat de les instruccions que reben des de les seves seus centrals de Madrid.