cielo claro
  • Màx: 22.05°
  • Mín: 13.08°
22°

Trump i la classe obrera blanca

Abans de les eleccions nord-americanes, analistes de prestigi de dins i fora dels EUA, comentaven que la clau dels resultats, la tendria sobretot el grup social corresponent a la classe obrera blanca. Les minories ètniques, contràriament al que s’ha dit, sí que han donat un suport molt majoritari a Clinton (en un 88% en el cas dels negres, un 65% en el cas dels llatins i el mateix percentatge pel que fa al grup asiàtic). En efecte però, la classe obrera blanca ha votat en un sentit oposat a l’esmentat anteriorment: un 70% dels homes i un 60% de les dones d’aquest segment social han apostat per Trump.

En el cas de les dones en el seu conjunt, optaren pel candidat republicà, el 42%. Es fa difícil, des de fora del país, entendre com es pot elegir un candidat que ha fet del masclisme i de tot una sèrie de comentaris barroers, una de les senyes d’identitat de la seva campanya. La pregunta, formulada diferents vegades desprès dels comicis és òbvia; com és possible que gran part de la classe treballadora tengui aquest comportament electoral? S’ha menyspreat la capacitat de l’extrema dreta per a seduir votants fins al punt de poder guanyar unes eleccions? Que ha de fer l’esquerra per a reconnectar-se amb sectors que, legítimament irritats, decebuts i atemorits, li donen l’esquena? Ha mancat claretat i contundència respecte a Trump perquè es confiava massa en la solvència intel·lectual de Clinton?

Abans de les eleccions, sortia al telenotícies un home, explicant perquè votaria Trump. La seva dona havia tengut problemes greus de salut i això, juntament amb uns canvis soferts a l’àmbit laboral els havia deixat pràcticament arruïnats. Creia que Trump podia aconseguir que Amèrica del Nord fos «com abans» quan amb un sou era suficient per a viure. Feia comptes votar el candidat que tirarà endarrere els avenços que Obama ha aconseguit en matèria d’assistència sanitària. Un dels motius pels quals ell i la seva dona les passen magres.

És cert que Obama no ha aconseguit tot el que volia però almenys caminava decididament cap a una direcció. L’home del telenotícies, com tants milions de treballadors americans han votat en la direcció contrària que impulsava l'encara president. I sona autodestructiu. Urgeixen doncs autocrítiques i anàlisis competents fetes des de l'humilitat que puguin portar a entendre i a invertir aquesta tendència. L’any que ve hi haurà eleccions presidencials a França, i ja sabem que l’auge de l’extrema dreta no és, ni molt manco, quelcom exclusiu dels Estats Units.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.