La citada en el títol és la pregunta que sorgeix després d de la lectura de dos assajos històrics titulats ”Sapiens” i “Homo Deus” que ha publicat un brillant historiador jueu de nom Yuval Noah Harari i que s'han convertit en autèntics best sellers, tot i que s'han d'incloure en aquest gènere literari tan poc propici per a fer diners , especialment al nostre país, com és l'assaig. Yuval va néixer ara fa 40 anys i es va doctorar a la Universitat d'Oxford. És catedràtic d'Història a la Universitat de Jerusalem i viu, en companyia del seu marit –és homosexual–, a un moixav prop de Jerusalem.

Els darrers escrits de Yuval responen a un intent de contestar a una del tot transcendental pregunta de caire històric i –o– evolucionista que ell ha formulat dins d’aquesta tradició anglosaxona que tanta importància dóna als interrogants pertinents. Per què –i aquesta és la pregunta inicial de Yuval– de totes les espècies que constituïen el gènere Homo la que se va imposar a la llarga fins a anihilar  a totes les altres fou la de  l’Homo sapiens? La hipòtesi de Yuval és la de que l'home és un ser que té una capacitat única i exclusiva:  la de crear ficcions. Dit altrament la de fer creure, als altres, mentides o, com a mínim, de propugnar històries, diguem-ho així, poc comprovables. Entre aquestes narracions poc verificables hi ha la d'un Deu creador i ordenador del món i de l'univers, la dels cabdills salvadors de pobles, la dels profetes reveladors de la veritat, la de les pàtries i nacionalitats.... Són, totes elles, ficcions que poc tenen que veure amb la realitat objectiva, però que serveixen perquè els que hi creuen puguin col.laborar i es sentin cohesionats i coordinats. Aquesta és –insisteix Yuval– la funció dels mites, i aquestes predisposicions són les que permeteren a l'Homo sapiens viure en col·lectivitats molt més nombroses i efectives que les dels seus cosins, per dir-ho d'alguna manera.

Hi ha, tanmateix, una altra qüestió que no deixa de tenir un cert interès i és la de com seria el món si els cosins de l'Homo sapiens no haguessin estat eliminats de la competició. Com seria aquesta convivència? És – ja ho podeu suposar– una pregunta molt hipotètica i que, per tant, té un interès molt relatiu. La que sí té rellevància és la teoria de Yuval de la funció que tenen les mentides –les ficcions– com són els deus, els cabdills, les religions, les pàtries, per poder ordenar la vida en comú –la convivència– de nosaltres, els actuals pobladors de la Terra. Els únics que hem pervingut del gènere Homo.