On són els enquestadors?

I què podem dir de l'exprimer ministre David Cameron, que volent quedar bé amb l'ala més antieuropea del seu partit, convoca el referèndum sobre el famós Brexit tot pensant que fent campanya per la permanència i segons, novament totes les enquestes, guanyaria el Sí a Europa. Mirin com ha acabat al més absolut ostracisme... gràcies a les enquestes.

El mateix podem dir del referèndum sobre l'acord de pau a Colòmbia, les enquestes oscil·laven entre el 60% i el 70% per a l'opció que el ratificava, doncs novament s'equivoquen i guanya el No. El president Juan Manuel Santos es va quedar bocabadat, sense saber que dir en veure com una setmana després de la cerimònia de la firma del tractat el poble colombià no el ratifica.  Això sí, amb un premi Nobel sota el braç les penes no són tant!

Què els vull dir amb aquests exemples?, que ningú no convoca unes eleccions o referèndum si no és per guanyar-lo, i per estar segur que el guanyes et refies de l'única eina que fins ara es fa servir al món de la política i aquesta són les enquestes.

Però darrerament tot ha evolucionat molt i ràpidament, les xarxes socials, les noves tecnologies i una desconfiança generalitzada de la població fa que els enquestats no responguin allò que pensen, sinó el que creuen que queda millor cara l'opinió general que representa l'enquestador. D'altra banda, les antigues formes de cuinar les enquestes a Espanya han quedat obsoletes amb l'aparició de les noves formacions polítiques i sincerament no veig que a curt termini es resolguin els seus problemes de fiabilitat. Mentrestant continuaran sent un divertiment de conversa a l'hora del cafè.

Per cert, s'han fixat vostès que totes les enquestes donen per guanyadora a Hillary Clinton a les pròximes eleccions presidencials dels Estats Units? Esper que per una vegada els enquestadors l'encertin!