algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Des del 1983 ençà una minoria es dedica a paralitzar la normalització lingüística de la llengua catalana

No tan sols intenten paralitzar la normalització de la llengua catalana, sinó que estan en contra de la Llei de Normalització Lingüística (són els mateixos que defensen les lleis de manera aferrissada sempre que els convé). Són una minoria al Principat, i bastants més al País Valencià i a les Illes Balears, ja que a aquests indrets el partit que defensa aquesta posició, el Partit Popular, és majoritari. “Ciudadanos” va néixer per intentar aconseguir el que no havia pogut fer el PP, i ara per diverses caramboles de la catalanofòbia es troba, sense adonar-se'n, amb la possibilitat de fer ministres alguns dels seus dirigents i de practicar les males arts de la casta, que ells tant varen criticar. Menteixen tant com respiren, igual que els del partit en el poder en funcions a Espanya. També n'hi ha uns quants, més extremistes que els que pertanyen als partits, que s'uneixen en associacions, les quals sempre troben alguns mecenes per poder posar tots els pals a les rodes que facin falta. I alguns van per lliure, però tots coincideixen a mentir, i a explicar qualsevol falsedat i barbaritat sempre que sigui contra els trets identitaris que impliquin diferenciació dels catalans amb els espanyols.

Des que es va arribar al cafè per a tots, després de la mort del dictador, amb la concessió d'autonomies per donar i per vendre, i amb la intenció de diluir les vertaderes nacions que es trobaven dins l'Estat, de grat o per força, les tres que tenen una història, una cultura i una llengua en comú, els Països Catalans, es varen disposar a fer la seva pròpia constitució, l'Estatut, en el qual es determinava l'oficialitat de la llengua pròpia, la llengua catalana. S'anaven fent les lleis corresponents per emprendre l'enorme tasca que suposa la normalització lingüística d'una llengua que havia estat perseguida i reprimida durant més de 250 anys. Mentre les corresponents administracions i l'escola anaven fent les passes corresponents i en aquesta s'anaven aplicant les tècniques més depurades des del punt de vista didàctic i pedagògic per ensenyar dues llengües (allà on més s'avançava era al Principat, ja que el Govern es trobava completament d'acord amb la recuperació dels trets identitaris, que durant tant de temps els havien volgut prendre, des dels governs unitaristes de l'Estat espanyol, i servien com a mirall a les Illes Balears i al País Valencià, per saber el que s'havia de fer o no, segons si es desitjava o no la normalització de la cultura i de la llengua catalanes), un grup de persones, sempre en contacte amb els elements repressors de l'Estat, que havien renegat de la seva llengua, o que no la volien haver d'aprendre, varen començar a fer una tasca ingent per impedir la normalització que anava avançant, i varen intentar trobar formes i maneres, legals o no, contra tot el que es dugués a terme per retornar la llengua catalana al lloc que li corresponia, a la intimitat, segons el dirigent Aznar. Aquesta tasca també va ser major al Principat, perquè allà era al lloc que més avançava, amb ajuda dels governants.

Des del “Manifest dels 2.300”, encapçalat per unes quantes persones que creien tenir un cert prestigi, passant per advocats que varen començar a posar traves i denunciar les lleis legítimes que s'havien aprovat democràticament al Parlament, passant per la formació de grupuscles que s'unien amb un sol objectiu en comú que era paralitzar la normalització de la llengua i el retorn al domini i predomini de la llengua espanyola, ja que a la llengua catalana no la consideraven com a tal. Tota aquesta gent intentava posar part de la societat catalana en contra de tots els que treballaven fermament i pacífica per retornar al lloc que corresponia al català. Com que els tribunals no els solien fer cas, fins i tot alguna vegada el Tribunal Constitucional va donar la raó a les lleis que s'havien aprovat al Parlament català, va ser quan es va creure que s'havia de fer una passa més i es va fundar el partit “Ciudadanos”, també amb la mateixa intenció, sense deixar de posar denúncies a les escoles on es fes l'ensenyament en català (dit normalment i equivocadament, llocs on es feia immersió lingüística, i que moltes vegades ja he explicat).

Recentment han començat a tenir sentències favorables, tot coincidint, amb el moviment sorgit des del PP i de la seva fàbrica d'idees FAES, de reduir les hores d'ensenyament en català, perquè es repartissin aquestes hores a l'ensenyament de l'espanyol i de l'anglès. Com que s'han nomenat entre ells per als càrrecs, s'han trobat que al poder executiu i al legislatiu hi ha hagut persones que pensaven de manera semblant, i s'han començat a dictar sentències que obliguen injustament diferents escoles a fer un tant per cent (un 25?) d'ensenyament en espanyol. He escrit injustament, ja que si un pare no vol ensenyament en català per al seu fill a una escola, amb una sentència d'aquestes pot aconseguir que la resta de nins de la classe o de l'escola, que volen ensenyament en català, hagin de fer l'ensenyament en espanyol segons les sentències dictades. És o no és injust això?

Sembla que en aquest moment ja són 11 els centres catalans que apliquen el 25% en espanyol a les seves aules. D'una manera silenciosa i per evitar conflictes s'ha acatat la imposició de l'espanyol. Les intencions del PP, de “Ciudadanos” i dels grupuscles contraris a la normalització de la llengua catalana, volen estendre aquesta situació a totes les escoles dels PPCC, i utilitzen totes les estratègies i mentides possibles per aconseguir-ho, segons les possibilitats de cada territori, quan ha quedat demostrat amb totes les proves que s'han fet que la manera de complir efectiva amb tot el que diuen les lleis, tant d'una part com de l'altra, que marquen la necessitat que l'alumnat en acabar l'ensenyament obligatori domini d'una manera semblant les dues llengües, que l'única manera d'aconseguir-ho és si a l'escola es fa l'ensenyament en català. Per això, els enemics de la llengua volen impedir-ho de la manera que sigui. Tenen el suport de tot un estat i serà molt difícil aturar-los. O independència o submissió!         

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Wojciech, fa mes de 7 anys

Al primer comentari que hom veu en es qual es dedica a vomitar bilis contra el pancatalanisme, li dic que faci el que vulgui, però que aquest pensament de que són diferents llengües no faci que acabi defenent sa imposició d'es Castellà.

Després: Jo crec que el Català està bé tal com està ara, vull dir s'estàndard. Estic, però, d'acord, amb que cada territori Catalanoparlant utilitzi les seves variants en els documents propis oficials, i s'estàndard en els documents que son per a tota Catalunya, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer.

Valoració:3menosmas
Per bernadet, fa mes de 7 anys

Sense dubtar d'un fet científic innegable com és el de la unitat de la llengua catalana, sense deixar de reconèixer la necessitat d'una estandardització (com s'escau en totes les llengües cultes del món) i sense exercir de gonella, és ver que sovint em trob amb un desig fora mida per eliminar o, si més no, bandejar formes illenques del català; la qual cosa comporta una homogeneïtzació veritablement empobridora.
Això passa no tan sols amb la llengua escrita, sinó allò que és més trist, també amb la parlada, especialment quan es tracta de xerrar davant un micròfon. Com més va més sent a usar un català estrany, postís, forçat. Una barreja de "balear" i "barceloní" fins i tot cómica. És una mena de variant dialectal nova, que no es recull a cap llibre de text, davant la qual no puc evitar de somriure.
I no oblidem tampoc que som molts els qui feim conviure l'amor pel català i l'estimació cap a una llengua universal com la castellana, apreses totes dues sense esforç des del bressol.
Esser catalanoparlant no és sentir-se catalanista. És una idea ben simple per a no ser capaç de concebre-la.

Valoració:4menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

El error prové de la elecció de la gramàtica.
Se imposà la gramàtica den Fabra que ès totalment reductora i complicadora que no coincideix per el mallorquí.

Hi ha milers de exemples i paraules que fan que el que saben o sabien el mallorquí, aprendre amb aquesta gramàtica den Fabra ve esser igual que a un mexicà o un argentí hàgin de aprendre el castellà de Castella, o un estatounidenc hagi de aprendre el anglès de Oxford.

El mallorquí era i potser encara la millor parla, i són els altres els qui de de aprendre de noltros i no noltros hem de copiar la seva inferioritat lingüística.

Exemples:
adonar; entèmer
el, la, els les (quan són datius) canviar per; li, lis
indret; endret
alguns; qualcuns
les quals; les que
en el qual; on
va creure; cregué, (emprà sempre la forma del perfet simple de indicatiu en escrits)
ens; nos, mos
menyspreables; despreuar
etc. etc.

Valoració:-15menosmas
Per Idò sí, fa mes de 7 anys

Mentre tinguem a les Illes majoria de votants del PP els qui estimam la nostra història, la nostra cultura i les nostres tradicions ho tenim cruu. Han aconseguit despersonalitzar més de la meitat de la població, reduir al mínim el nostre sentit de pertanyença a la cultura catalana, han aconseguit que molts d'illencs s'identifiquin més amb la llengua i cultura castellanes que amb la pròpia, sense comprendre que sempre seran uns espanyols de tercera, o de quarta, dels que sempre se'n riuran els vertaders espanyols. Desenvolupar la nostra dignitat és el que ens falta. No volguem que ens tenguin per uns menyspreables colonitzats i abusin, com ho fan, de nosaltres.

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente