De totes les idees científiques la que ha tengut més problemes amb les religions imperants ha estat, sens dubte, el darwinisme. He comentat en altres ocasions els equilibris que ha hagut de fer l’Església Catòlica per fer compatible el que ensenyen les Sagrades Escriptures amb el que ensenyen els científics evolucionistes. M'agradaria dir avui que la religió musulmana –la religió del futur?– té tantes dificultats com la nostra –la vertadera?– per conjuminar allò que diu l'Alcorà amb el que diuen els biòlegs defensors de la selecció natural. Citaré per això alguns paràgrafs de l'Alcorà relatius a la creació per a que vegeu vosaltres mateixos les dificultats que acab d'esmentar. Diu el llibre
“Al·là creà els cels i la Terra en sis dies, després es va establir sobre el Tron” (Alcorà 7:54)
“Creà set cels en dos dies, i decretà per a cada cel les seves ordres i va embellir el cel d'aquest món amb estels lluminosos que són una protecció. Aquest és el decret del Poderós omniscient” (Alcorà 41:12)
“Hem creat l'home d'argila, de fang manejable” (Alcorà 15:26)
Com podeu imaginar ni a sufís ni a xiïetes els ha estat fàcil fer compatibles els paràgrafs que he citat de l’Alcorà amb la doctrina de l'evolució. De tots els arguments que conec destinats a aquest fi només n'hi ha dos que trobi ocurrents. El primer diu que les idees de caire religiós es diferencien de les científiques en que aquestes segones només pretenen explicar com han succeït les coses mentres que les primeres –les religioses– expliquen quina és la finalitat i el sentit de les coses. El segon argument és aquell que diu que el creacionisme només es refereix a l'aparició de l'home sobre la terra. Que abans les espècies seguiren les lleis de l'evolució i que al final, quan ja havien aparegut totes, Déu creà el primer home. Ho comparen a un joc de dominó en que Déu posàs la fitxa que tanca la fila. Quan veig alguns del meus amics no em puc estar de pensar que aquesta darrera fitxa ha estat el doble sis.
La característica que més defineix el tarannà de molts de mallorquins (sobretot llubiners i algaidins) és la MALA LLET.