El Govern de les Illes Balears ha publicat al seu portal web els béns de la Presidenta, Conselleres i Consellers. Ara qualsevol persona pot «xafardejar» d’allò que tenen i comentar-ho als sopars d’estiu amb la família i les amistats. Enhorabona de part meva. La veritat és que no m’interessa massa aquesta informació, però hem de dir que és justa i necessària, a la vegada que una demanda de la ciutadania que no pot obviar-se.

La pregunta del títol ve motivada per una conversa, en una nit d’estiu agradable, on un amic plantejà la pregunta: Us ho creis? A mi se’m fa difícil... Immediatament sorgí el debat. Ès possible que hi hagi més gent que opini com tu? Ja us podeu imaginar n’hi hagué per tots els gustos, de respostes.

A mi, francament, em va sorprendre. Només puc entendre aquest dubte per la persistent desconfiança cap a les persones que ostenten càrrecs públics, guanyada gràcies a la corrupció estesa durant tants anys.

El Govern compleix els Acords pel Canvi, mostra allò que tenen els Consellers i Conselleres, la Presidenta, i ho posen en dubte? Avui en dia tot se sap, sabem que no es pot amagar res i molt manco des de càrrecs públics. Les lupes són d’alta potència, les lupes dels mitjans de comunicació, de la ciutadania. Tenim exemples de tota casta aquests dies.

Com es pot posar en dubte? La resposta la trobareu en el mal que ha fet i fa la corrupció, els furts a balquena per part de representants polítics en les legislatures dominades pel PP a les nostres Illes. Des del President Matas  fins a gerents d’empreses públiques, no cal repassar les cròniques dels tribunals, a tall de recordatori, Conseller Cardona,  gerent Ordinas -capsa de Cola Cao, gerent de Turisme Jove, gerent d’IBATUR,...Des del gendre del monarca Sr. Urdangarín -posant la tapadora d’una fundació per atendre persones amb discapacitats! Fins als innumerables casos de l’extinta Unió Mallorquina.

Tots són iguals ho diuen sobretot persones de dretes, conservadores, que no volen reconèixer el corc dins ca seva. Per no parlar de l’altra corrupció, encara en fase d’instrucció, que afecta a l’abans  tot poderós responsable del PP a Palma, José Maria Rodríguez i la nomenada periodísticament màfia de la policia local de Ciutat.

Dedicar-se a la política per enriquir-se fou una activitat estesa durant la dictadura del General Franco, els regidors, els procuradors de les Corts ho feien per amor al arte en una societat sense llibertats. Tothom sabia que cobraven comissions, sobres, tot tipus de remuneracions a canvi de favors de l’Administració pública. Com sempre hi hagué de tot, persones honestes i lladres. La llàstima és que no hi havia una justícia independent que investigués, tampoc hi havia moltes denúncies, la por dominava la societat.

En democràcia només record un polític el Sr. Zaplana que digué públicament la finalitat per la qual ostentava un càrrec públic, l’enriquiment personal.

La desconfiança cap a la gent que ocupa càrrecs polítics no ens ha d’estranyar en aquesta terra nostra que ha donat tants exemples de corrupció que fins i tot s’estudien a les facultats de Ciències Polítiques d’algunes universitats.

L’única manera de rompre aquesta desconfiança és amb la transparència, portes obertes. No ho dubteu. No es veu aquesta en altres àmbits de la societat que també afecten a les persones, són transparents els col·legis de metges?, els d’arquitectes? Els d’apotecaris? Per esmentar professions que tenen molt a veure amb l’acció relacionada amb les persones...Si voleu podem repassar altres esferes, perquè per qualque cosa hi ha economia «informal», «submergida», en una paraula, que no paga impostos.

Enhorabona per la transparència, senyora Presidenta i senyores i senyors membres del Govern de les Illes Balears, i altres institucions com els Consells i els  Ajuntaments.

Passa a passa anirem fent el camí de la recuperació de la confiança de la ciutadania, no serà fàcil ja ho sabeu.