cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

Promeses de dèficit

Demà sabrem si hi ha multa o no a Espanya per incompliment reiterat del dèficit amb premeditació i traïdoria. Davant les retallades que hem patit, les persones que han perdut oportunitats, les llistes d'espera per anar al metge o les classes massificades de nins i nines, un es demana què ha fet el Govern d'Espanya per complir aquest principi tan bàsic de no estirar més el braç que la màniga.

És útil tornar la vista enrere quan oblidam d'on venim. El 2011, el Govern de torn el mes d'abril, Zapatero, va presentar un programa d'estabilitat que preveia els següents objectius de dèficit: 6% el 2011; 4,4% el 2012; 3% el 2013; i 2,1% pel 2014.

Recordem que un dels principis bàsics de la Unió Europea és que els països no poden superar el 3% de dèficit públic sobre el Producte Interior Brut (de la mateixa manera que suposadament tampoc poden sobrepassar el 60% de ràtio de deute/PIB).

Idò bé, el 2014, el govern de Rajoy preveia satisfet poder arribar al 5,5% de dèficit el 2014 enlloc del 5,8%. Finalment, va ser del 5,9%. I el 2015, del 5,08%.

L'Airef creu possible que Espanya compleixi el 3% el 2017, mentre que la UE pensa que no serà fins l'any 2018.

Atendre's al pressupost, diuen els economistes entesos, no és un tema de dretes o esquerres, no depèn de ser liberal o progresssita ni de tenir més o menys sensibilitat per les polítiques socials.

El compliment del dèficit, però, no va amb la filosofia política ni de dretes ni d'esquerres senzillament perquè els polítics que governen s'han vist capaços de limitar-se a gastar just el que tenen. El que dóna dos grans perjudicis: primer, el dèficit. I segon, les seves promeses no tenen cap fiabilitat. 

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.