La repetició de les Eleccions Generals ens ha portat una sèrie de sorpreses que sincerament ni nosaltres, ni cap politòleg de capçalera se n’esperava. L’aclaparadora victòria del PP demostra que a l’Estat espanyol encara perdura una certa laxitud cap a certes conductes com a la corrupció i la mentida que, no paguen al moment d’anar a les urnes. No obstant això, sens dubte la crida del PP avisant-nos que arribaven els comunistes, ha estat sens dubte el millor lema de campanya dels darrers anys. Una pena, sí, però tan real com que vostè està llegint ara mateix aquestes línies.
D’altra banda, crida l’atenció, l’ensopegada de PODEMOS a escala estatal. Tot semblava preparat pel famós “sorpasso”, que finalment ha resultat un fiasco! La unió amb Esquerra Unida semblava el complement perfecte per a la formació de Pablo Iglesias, li dotava d’allò que més li manca: estructura. Però finalment no ha estat així, un canvi de missatge continu per contentar a tothom, li ha passat factura. No es pot passar de ser comunista, a fer-se fotos amb Otegui i finalment declarar-se com a socialdemòcrata que té a Zapatero com a assessor de guàrdia. Massa contradiccions! I què podem dir respecte a la coalició que es va formar a Balears?, doncs, que li ha servit per camuflar una notable davallada en nombre de vots. Sí, la coalició ha obtingut 6 mil vots més que PODEMOS al desembre, però on són la resta dels 45 mil vots de MÉS i IU del passat més de desembre?
Això ens serveix per observar que PODEMOS ha salvat els mobles davant els seus dirigents centrals a Madrid, però i MÉS?, els amics ecosobiranistes després de batallar mitja cadira han quedat com els “pagafantas” d’aquesta festa. Una coalició generada contra rellotge, amb poca afinitat ideològica i personal, adobada amb una escenificació plena de bregues duran la seva gestació no podia acabar d’altra manera: un electorat girant-li l’esquena a ambdues formacions .
Permeti’m que els digui que el sacrifici ideològic de MÉS a canvi d’una mínima representació al congrés ha sigut un estrepitós fracàs, perquè fins i tot per això els dirigents de MÉS es varen equivocar. Se’n recorden quan PODEMOS els va oferir el senador per Mallorca?, doncs, si els ecosobiranistes haguessin acceptat, ara MÉS disposaria d’un representant al Senat, no per fer gaire cosa, és cert, però tampoc es pensin que un diputadet durant dos anys al Congrés donava per molt més.
L’esquerra a la nostra comunitat és caïnita, i s’ha tornat demostrar una vegada més. Al contrari la dreta pràcticament es conforma entorn un bloc maximitzant esforços, al contrari que l’esquerra dividida en nombroses formacions, batalles, personalismes i ideologies que la condemnen una vegada més a l’ostracisme més absolut.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es pot ésser el que es vulgui. Però també s'ha de fer. I van MÉS de trenta anys amb l'adjectiu sobiranista. A que esperen a demostrar-ho?
Allò que dèiem, a cada bugada perdem un llençol.
Segurament els vots de MÉS i EU han servit per alleugerir la baixada de Podemon. La part, petita part, que jo conec ha estat així. Crec que MÉS va fer molt bé presentant-se amb la candidatura UnidesPodemMÉS. N'hi ha molts que no hi estan d'acord; això és la democràcia. I també crec, modestament, que MÉS és el mateix ara que abans, el moviment polític sobiranista, d'esquerres i ecologista que era. Qui vulgui crear partits nous en té tots els drets. Però mentre existesqui MÉS amb mi no hi compteu. Amb tot, a les assemblees obertes de MÉS ho discutirem. Hi estau convidats.