El fet que la gent pugui afegir comentaris –anònimament- a allò que alguns escrivim amb nom i llinatges ens permet un cert pols d’opinió pot ser prou interessant per analitzar determinats ambients. I no hem de confondre ambients amb sondeigs (ben fets) ni amb enquestes orquestrades com pertoca. Però sí que em donen l’oportunitat d’intentar aclarir alguns malentesos sobre el que ha passat i el que no ha passat en aquestes darreres eleccions.
No ha passat, per exemple, que tenguem cap diputat sobiranista per les Balears (cosa que és una notícia més que dolenta). Hauria estat molt bé que n’Antoni Verger fos diputat. Però les xifres ens mostren que la suma de Podem, Esquerra Unida i MÉS suma menys que Podem en solitari. Les raons poden ser diverses: potser una part important dels votants de MÉS (especialment els del PSM, que són la gran majoria) no hagin volgut votar un partit que perceben com a estatal i estatista. Pot ser que una part de Podem no hagi volgut votar una coalició on hi havia vella política i nacionalistes que no comparteixen el nacionalisme majoritari a Espanya. I pot ser fins i tot que s’hagi produït, en major o menor grau, una confluència d’aquests dos factors.
També hauria estat molt bé que fos diputat en Mateu Matas, però les xifres ens mostren la distància de l’objectiu. Ara bé, hem de comentar que no és veritat que la presentació de Sobirania per a les Illes hagi estat la causa que no sortís en Verger. Si sumam els vots de SI amb els d’Units Podem Més tampoc no surt el tercer diputat. Als que no volen que hi hagi mai unitat de les forces sobiranistes a les Balears ja els hauria agradat poder encolomar aquesta culpa a en Xurí i els seus companys de viatge, però les matemàtiques demostren (amb una simple suma) que no poden. El que no es pot fer, emperò, des de SI és convidar la resta de forces sobiranistes de les illes Balears a sumar-se al seu projecte, com si fos únic i com si fos el més gran. Ha estat aquesta prepotència el que ha impedit sumar ERC a res mentre hi ha hagut al capdavant algú que encara coueja. El llenguatge mai no és innocent, i no es pot fer servir de qualsevol manera (això suposant que la intenció expressada realment fos sincera).
Tampoc no ha passat que al PSIB-PSOE li hagi anat gaire bé. Que hagin vençut les enquestes no significa res, tenint en compte que l’aritmètica general no s’ha mogut. Els observadors mitjanament espavilats ja sabíem que n’Anguita no podria celebrar cap sorpasso la nit del 26J. Fins i tot tenc algun amic que s’hi havia jugat un sopar, en aquest sentit (i l’ha guanyat). Però haurien de tenir una mica més ambició. I només en poden tenir intentant reinventar-se, ultrapassar-se, construir alguna cosa més gran. (Fa un parell d’anys vaig publicar un “paper” en un llibre col·lectiu proposant la construcció del Partit Demòcrata de les Balears, amb dos pals de paller fonamentals: el PSIB i el PSM).
A les illes Pitiüses, l’esquerra no ha tret el senador, malgrat que el PP només ha tret un 35%de vots. En altres èpoques, amb un 49.5% de vots del PP el senador era progressista, ecologista i no estatista. Ara, amb un 35% de vots, el PP guanya l’escó al Senat. Crec que, amb això, ja està tot dit. Si existís el Partit Demòcrata de les Balears, amb tots aquells que haurien d’integrar-lo, el senador pitiús seria nostre.
En conclusió: tothom s’ho ha de fer mirar una micona. Els socialistes han de pensar si volen liderar (o ser dins) un gran projecte d’esquerres o si ja els va bé anant fent la viu-viu. El PSM ha de decidir si vol liderar el sobiranisme autòcton a les Balears i mirar d’unir-lo, o si prefereix seguir prioritzant l’eix dreta-esquerra i deixant la qüestió illenca en segon lloc. El PI ha de decidir si se sumaria a alguna cosa de més abast, o si ja li va bé amb el paper que té ara mateix a la política de les nostres illes. I SI ha de decidir si vol sumar-se a res o si amb l’aïllacionisme minoritari actual ja podrà anar fent, tot sabent que per sumar s’ha de desprendre d’una part de la càrrega tòxica que encara arrossega. El que he dit per als socialistes val igual per a Podem (amb menys experiència i més cultura espanyola a l’ADN).
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ostres, no havia sentit mai tanta ridiculesa sintetitzada en tan poc espai "Fa un parell d’anys vaig publicar un “paper” en un llibre col·lectiu proposant la construcció del Partit Demòcrata de les Balears, amb dos pals de paller fonamentals: el PSIB i el PSM". Bernat, no tens sentit del ridícul?
Dius que "El llenguatge mai no és innocent, i no es pot fer servir de qualsevol manera (això suposant que la intenció expressada realment fos sincera)." Però, abans o després, amolles que autonomistes i centralistes disfressats de federalistes, es juntin per fer avançar el sobiranisme... dèus voler dir, l'espanyol. És d'una lucidesa què, com a mercenari, només es dèu aprendre al parlament europeu
En Bernat Joan ha estat un altre d'aquesta casta de polítics inútils que ha tengut el sobiranisme. Mentre fou diputat a Europa es pasejà molt I encara deu viure de rendes I la seva dona cobrar 8 anys de diputada del psoe. Res no ha fet perquè l'independentisne passi de l'alçada de mitja puça a Eivissa. Ara bé, el seu microvot (important a eivissa quan un govern podia dependre de 100 o 200 vots) sols ha servit per resoldres la vida. No entenc com es permet donar lliçons després d' escriure 3000 articles que diuen el mateix a diaris que llegeixen 4 moixos, I no haver convençut ni al seú veí.
En primer lloc, dir-vos que a partir d'avui "undetants" canviarà el nom per "scc undemés" Estic d'acord en la major part de l'acticle que ha escrit. Si em permet hi hafegiré alguna cosa més. Les diferents fórmules pel que ha passat el sobiranisme per tal de tenir, al manco, un representant propi de les nostres Illes en el Congrés dels Diputats (en el Senat ja n'haviem tingut) ha fet que Més cerqués la fórmula de sumar-se a una onada que semblava que agafava força cosa que ha quedat desmostrat que no ha estat així. Tothom sap que en política 4+2 no són sis. Tant pot ser 5 com 7. Això ja estava previst. El què no es tenia previst és que Podemos + Izquierda Unida caiguessin gairebé un 20% a tot l'estat. Aquí, al manco es va mantenir pujant 6000 vots però sense opció al tercer diputat. La mobilització de la dreta ha estat brutal tant aquí com a la resta de l'estat, cosa que encara ara s'està analitzant el per què. No s'enten. Tornant a Més. Les negociacions amb Podemos per tal d'arribar al pacte no van ser fàcils. tot al contrari, van ser molt tenses i això, parlant amb el llenguatge del carrer, crema. Entenc que hi haguéssin molts votants de Més que decidiren quedar-se a casa (1/3?) però tampoc creien amb la candidatura del SI, no per les propostes sino per la gent que els feia de promotors. No cal dir noms. Fracàs de Més? per jo, no. Més va fer la seva campanya, gairebé en solitari ja que així es va pactar, excepte en alguns actes comptats, presentant el nostre projecte sobiranista. En tot cas vam caure en l'excés de confiança, alimentat pels mitjans de comunicació i les enquestes que anunciaven una coalició d'esquerres en segona posició a pocs punts del PP. Con anècdota, s'en va publicar una on deien que el SI competiria pel diputat de Ciudadanos. Fins i tot les enquestes a peu d'urna la van encertar. No faré cap valoració d'altres forces polítiques ja que cada una ha de tenir el seu debat intern de quina ha de ser la seva acció política a partir dels dilluns passat. Però sí que parlaré sobre el nostre sobiranisme. Tant Més, com SI (si continua), com ER, com els regionalistes del PI han de seguir el seu propi camí. Cada força des de la seva proposta política pot anar enriquint el debat sobiranista. De ben segur que en alguns moments coincidirem per arribar a fites concretes però sempre des de la pluralitat. Cap força es pot proclamar com la referent del sobiranisme illenc i més quan tots sabem que aquest discurs no entra en la nostra societat. Cada un des del seu àmbit ha de fer feina. Això sí: sempre sense guerres entre nosaltres. Qui hi hauran diferents punts de vista en els àmbits ideològics, segur, però això no ha de ser per encetar una guerra. Salut i sobirania!!!
Espanya ¿existèix la democràcia ? Podeu trobar una contesta que diu : que per haver-hi democràcia i que funcioni, cal algo mès important que eleccions lliures i separació de poders de l'estat, que el país tinga demócrates.Pens que dins aquest país en fan falta molts. E.U.A. comdenna per un militar xilé per l'assasinat de Víctor Jara, collons ¿justície Yanki ?. Plataforma per la LLengua, reciprocitat total dels mitjans en catalá dels Països Catalans, val mès unir que d'esfer, d'acord, ¿perquè les unions de Podem totes han fracassat ? la meva opinió, la coherència també ès important per convènçer. Salut i republica.
Una gran part de votants de MÉS ha votat UnidesPodemMÉS. Aquí s'ha sumat en gran part. El que ha restat és una part del votant anterior de Podemos. Crec que MÉS és el partit més sobiranista de les Illes, ho ha demostrat en el passat (PSM) i en aquestes eleccions també. Sobirania per les Illes (SI) ha tengut un resultat molt magre: 7413 vots (1,60 %). Gairebé igual que PACMA (el partit animalista) que ha tret 7.247 vots (1,56 %). En moltes de localitats, com Palma, Eivissa, Formentera, Maó o Ciutadella PACMA ha tret més vots que SI. A Inca, Alaior, Sant Antoni, Calvià, Sant Lluís, etc. també han tret més vots els animalistes que els de SI. Aquí, segons el meu modest pensament, cal que MÉS continui sent d'esquerres i que el PI avanci en el seu sobiranisme dins el seu electorat, que és de dretes o centredreta. Quan sigui necessari, en qüestions de llengua, cultura o autogovern, ja ens posarem d'acord. En un referèndum hipotètic a les Illes Balears, ja batallarem junts, esper.