Castigats

TW
2

Castigats a repetir les eleccions, per la covardia del PSOE a fer un govern progressista que acceptés la realització d'un referèndum a Catalunya, també hem estats castigats amb un resultat que demostra l'escassa qualitat democràtica de la nostra societat. La variació respecte a les anteriors eleccions ha estat petita però depriment. Quan tots esperàvem que el PP més o manco es mantingués igual, després de la important baixada que van tenir a les eleccions del 2015, ha estat l'únic partit que ha millorat en diputats. Què han fet aquests mesos per millorar els seus resultats? Doncs entre altres coses pagar una fiança d'1,2 milions d'euros pel cas Bárcenas i sumar almenys una dotzena de nous escàndol de corrupció, alguns d'ells derivats de casos anteriors, com Gürtel i Púnica, i altres de nou encuny, com Acuamed o Taula. En aquest temps els casos de corrupció ha fet dimitir de la seva responsabilitat orgànica a Esperanza Aguirre i al ministre José Manuel Soria. I com colofó final hem tingut la conspiració del ministre d'interior Fernández Díaz amb el cap de l'Oficina d'Antifrau de Catalunya per treure draps bruts de CDC i ERC amb frases tan significatives com "els hem destrossat el sistema sanitari". A qualsevol país democràtic el PP hauria desaparegut del Parlament, a Espanya millora els seus resultats. En aquest moment sembla impossible aconseguir que el votant majoritari al nostre país, pugui entendre que la millor forma de frenar la corrupció és castigar els partits que la practiquen.

La qüestió és que a pesar de l'eufòria del Partit Popular, a efectes numèrics la situació encara és més complicada que al mes de desembre. Rajoy, el possible peó a sacrificar en un pacte amb Ciutadans, surt reforçat i ja no és possible l'acord que van intentar PSOE i Ciutadans, a l'espera d'una abstenció del PP o de Podem. La seva suma ja no supera el nombre d'escons del PP. Igual que al desembre veig més a prop al PSOE de facilitar un govern del PP amb la seva abstenció que de sumar forces amb Units Podem i els sobiranistes.

Els eufòrics votants del PP han de recordar que ells també seran castigats. La Comissió Europea va ajornar fins després de les eleccions la seva decisió de multar Espanya amb 2000 milions d'euros (per no complir els objectius de dèficit el 2015) i que Rajoy ja va tranquil·litzar a la Comissió amb una carta on deia que un cop hi hagi un nou Govern, estava disposat a fer noves retallades.

Mentre Balears segueix sense tenir un diputat sobiranista al Parlament Espanyol, la coalició Units Podem Més no ha aconseguit ni sumar els vots dels tres partits per separat i Sobirania per les Illes s'ha quedat molt lluny de l'escó. Els dos casos pens que demostren que el camí no és fer coalicions al darrer moment o seguir una estratègia vertical. El camí de l'esquerra no pot ser altre que fer política de baix a dalt, amb paciència i coherència i pensant no només en les eleccions. Els militants han de ser alguna cosa més que aquelles persones que només es mobilitzen per les eleccions.