Els carrers de la vergonya

Ara que s’han posat de moda curolles que tenen la intenció de revisar la història en positiu, ara que de camuflar la infàmia en diuen reinterpretar o contextualitzar monuments i noms de carrers, la publicació d’aquest treball sobre denominació de places i carrers de Ciutat ha estat oportuna. Els partidaris de contextualitzar el feixisme tenen un problema perquè la filòsofa alemanya Hannah Arendt –sort que tenim- va definir perfectament el totalitarisme i la banalització del mal que signifiquen aquests intents, els de qui vol forçar una reinterpretació abusiva de la història, com si sempre seguit hi hagués d’haver algú disposat a fuetejar-nos els ulls.  

Tanmateix els mites només serveixen com a punt de referència mentre algú no els fa caure. Els mites, els que ens enverguen els altres, només són presents perquè algú exagera el poder que té d’imposar-los. La nostra responsabilitat hauria de consistir a mitigar els efectes del mite. Recordar millor a la ciutadania qui era el financer Joan March, o l’escriptor Villalonga, serveix per a completar algunes biografies oficials i contraposar opinions. Llorenç Villalonga, per exemple, va ser un gran escriptor, però també un confident dels falangistes partidaris del Generalísimo, afiliats a la gent que es va dedicar a assassinar, a violar dones i a torturar adversaris desemparats; gent que va sentenciar al silenci i al linxament públic. En aquest cas la banalització del mal consistiria a ignorar els demèrits d’uns i a no sospesar bé el valor de les iniciatives en haver de decidir, per exemple les que va tenir el batle Emili Darder. Ningú no ha de mitificar Darder, bastaria reconèixer que no va ser mai partidari de fer mal a ningú. Banalitzar vol dir ara equiparar injustificadament.

No és possible fer, amb l’espai que tenim a disposició, una descripció exhaustiva del treball de referència. Hem seleccionat un altre carrer que duu el nom de Fra Juníper Serra, significativament ubicat en una barriada de Ciutat, Son Armadams, on el vot conservador és nombrós i tradicional. Segons el treball de la CUP Palma, Juníper Serra va col·laborar en la conquesta espanyola de l’alta Califòrnia, sense tenir cura a bastament del martiri que patiren els indígenes que habitaven la zona. Símbol del colonialisme espanyol, sentencia la tesi. Doncs tothom que va col·laborar a homenejar el personatge l’estiu passat ha contribuït a banalitzar el mal. L’estiu passat l’Església catòlica, amb motiu de la seva canonització, va organitzar tot un seguit d’homenatges, amb la participació de les institucions illenques. Doncs bé, ara cal tornar a recordar el que va escriure un poeta de Ciutat, en Bartomeu Fiol: les circumstàncies morals tan específiques de Cavorques. Juníper Serra, preeminència artificiosa, del tot irrellevant per al profit de Mallorca, el profit que ens han de fer les coses a les quals de veritat hauríem d’aspirar. En canvi condescendim amb la banalització del mal que ens imposen com a suplantació.            

Convé recordar també, als partidaris de contextualitzar el mal, que una bona representació dels hereus ideològics, de molts dels que ara  protagonitzen els noms dels carrers de Ciutat, són els autors dels atacs vandàlics que pateixen per tongades el Casal Voltor Negre, el Bosc de la Memòria de Bendinat o el Casal de Can Alcover, una de les seus que té l’OCB a Palma, amb les plaques commemoratives de la seva fundació definitivament esmorrellades. La reconciliació que prediquen alguns no pot ser només circumstancial, ajustada a les penyores que posen els qui sempre peguen i guanyen; d’aquesta manera la reparació no serà mai específica.   

No volem acabar sense fer un comentari del resultat que va tenir el referèndum que l’ajuntament de Tortosa va organitzar, el referèndum sobre el monument franquista enclavat en un bocí del riu Ebre que passa per la ciutat. Algú ha dit que el resultat va ser sorprenent. No tant. Poca gent va participar i molta es va desinteressar. Algunes hipòtesis: boicot al referèndum perquè molta gent està convençuda que el feixisme no s’ha de contextualitzar. Boicot perquè no s’hi val, només poder votar allò que permet el Poder. Un exemple local i un de nacional, versió PP: referèndum sobre el topònim de Peguera, sí; referèndum sobre la independència de Catalunya, no. Podemos, IU i PSOE ja han decidit que el referèndum sobre el model de govern de l’estat –Monarquia/República- és una línia vermella que no es pot traspassar. Quin sentit té votar la possibilitat de treure el monument feixista de l’Ebre, si allò que va de bo ens ho priven? Doncs el sentit que el Poder polític que va de veres li ha volgut donar i que el poble ha trobat que no pagava la pena (votar).