Sens dubte són molts els canvis introduïts en aquesta nova legislatura: la fi a curt o mitjà termini del bipartidisme, l'amortització de dirigents històrics, el paper del Monarca al canvi de govern, la renúncia del guanyador de les eleccions a formar govern, i fins i tot un procés d'investidura més enllà del que mai ens haguéssim imaginat.

S'ha posat de manifest que els Pares de la Constitució no varen preveure moltes d'aquestes situacions, però el que mai no podien pensar és trobar-se davant d'un fet tan insòlit, com la negativa del Govern de comparèixer al Congrés de Diputats per donar explicacions sobre les seves actuacions, en resumits comptes el poder Executiu no vol ser controlat pel poder Legislatiu.

No és una qüestió menor, aquesta negativa ataca directament la divisió de poders sobre la qual es basa l'Estat de Dret. El Govern s'escuda rere un informe de la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts, al qual donen més valor que la decisió de milions d'espanyols manifestada mitjançant el vot a les darreres eleccions generals.

El Govern, per no ser controlat, al·lega que es troba en funcions, com si això els permetés actuar sense haver de donar explicacions. Però es continuen prenent decisions de cabdal importància, basta senyalar l'acord arribat sobre els refugiats al   passat Consell Europeu, el qual va ser signat pel mateix President.

El Govern, via la seva portaveu, senyala al Tribunal Constitucional com a l'òrgan per resoldre el conflicte institucional. Això és el que ens faltava per veure, la cambra legislativa d'un estat denunciant al seu Executiu! La insòlita caparrudesa d'un govern elevada a esperpent i ridícul internacional.

L'únic factor positiu d'aquest conflicte és el temporal, ja que disposa d'una clara data de caducitat, la qual arriba en tenir nomenat un nou Govern. Així i tot al millor dels casos, haurà transcorregut quasi mig any entre les eleccions generals i la presa de possessió dels nous ministres. Això sense comptar una possible repetició dels comicis   que podrien fins i tot duplicar el període de temps.

S'ha de prendre nota, i afegir aquesta anomalia a la immensa llista de qüestions a abordar quan s'iniciï la tan necessària reforma de la Constitució Espanyola.